Publicitat al feixisme
Als ultres se’ls para desmuntant els seus arguments i no pactant-hi, però no llançant-los llaunes de cervesa
El 22 d’abril del 2012, la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que liderava Josep Anglada, va celebrar la Diada del partit en un parc de Vic. Plataforma era llavors, amb cinc regidors, la segona força de la capital d’Osona, i tensava els plens municipals amb les seves provocacions. I davant la proposta de fer un acte antifeixista als voltants d’on es reuniria Plataforma, tant la CUP com Iniciativa per Catalunya, van expressar la seva disconformitat i van fer una crida a no participar en cap contramanifestació, ja que només aconseguiria donar més ressò a l’acte ultra.
Esquerra Republicana, que tenia la cartera de seguretat al govern de la ciutat, també ho va rebutjar. Però finalment alguns col·lectius antifeixistes van convocar un acte amb actuacions musicals a mig quilòmetre d’on es reunia Plataforma. I a l’acabar, un centenar de persones es van dirigir fins als voltants d’on eren els ultres, amb els Mossos realitzant un cordó de seguretat, sense més incidents que algunes esbroncades i que Anglada, al seu parlament, adrecés unes paraules als antifeixistes que tenia a pocs metres, dient-los «porcs» i «rastaflautes».
Sense més incidents va acabar tot. Però, hores més tard, Anglada, presumptament, va agredir dos joves a la plaça Major, fet que va crear una gran commoció. Al cap de tres dies es va convocar, sense el suport de cap partit, una concentració que va acabar davant del domicili d’Anglada qui, casualment o no, va passar amb el seu vehicle per davant, iniciant-se una persecució pel carrer amb llançament d’objectes i trencantli el retrovisor del vehicle.
Un mes més tard, ja amb el recolzament de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i molts altres col·lectius, es va realitzar sense incidents una manifestació de repulsa a PxC, a la qual van assistir 2.000 persones. I malgrat que la CUP de Vic, que tenia com a regidora la poc després diputada Georgina Rieradevall, insistia a no contramanifestar-se davant dels actes de PxC, perquè només s’aconseguia donar-li publicitat, en altres llocs, quan feia algun acte, es van continuar realitzant contramanifestacions. I recordo que en actes on no hi havia contramanifestació, Anglada em preguntava: «¿Així avui els porcs i rastaflautes no vindran? Llàstima! Perquè quan venen se’ns llança alguna llauna, els Mossos fan un cordó i llavors segur que sortim a la premsa».
Això és el que ha estat passant els últims dos anys a molts actes de Vox a Catalunya, o fins i tot quan senzillament una dotzena de militants paraven una taula al carrer. Incidents que lluny de «parar el feixisme», només aconsegueixen donar-li publicitat. Perquè, no ens enganyem, quan Vox escull llocs emblemàtics de l’independentisme a Vic o Girona per als seus actes, ho fa comptant que possiblement hi haurà una contramanifestació que motivarà que Vox incrementi la seva quota informativa i legitima la seva argumentació que els intolerants són els altres. A més, tensa l’independentisme que governa la Generalitat, ja que els Mossos tenen l’obligació de protegir els actes d’un partit que, per menyspreable que sigui el seu programa, es presenta a les eleccions.
I és que al feixisme no se’l para llançant-li llaunes de cervesa, ni amb persecucions com la de dissabte a Vic. Se’l para no pactant amb ell i, sobretot, amb xifres i arguments, com va fer la periodista Lídia Heredia dimecres a TV-3, a l’entrevista a Ignacio Garriga, al qual va desmuntar amb dades a la mà les seves falsedats sobre delinqüència i immigració.
Vox tria els llocs dels seus actes comptant amb una resposta al carrer que incrementi la seva quota informativa