¿Què se sap dels tests anals de la Covid?
Els tests anals del coronavirus han reanimat el somni d’una «bala de plata» que ens alliberi del distanciament social. No obstant, només s’utilitzen en casos puntuals i no són millors que els altres. De moment, no hi ha cap prova que reemplaci l’eficàcia de les mesures higièniques.
Les proves de la Covid per via rectal de les quals tant es parla últimament són unes normals PCR, però fetes amb una mostra presa a l’anus o el recte, en lloc del nas o el coll, com és habitual. Les notícies de la Xina apunten que allà (i a cap altre lloc) s’utilitzen de forma sistemàtica.
A Espanya es fan servir des de fa mesos a Galícia. Fonts de la Conselleria de Salut d’aquesta comunitat diuen que s’utilitzen en les comptades ocasions en què la prova normal és difícil. O sigui, en pacients intubats, en els qui pateixen agitació o en nadons, per l’anatomia del seu nas. Es desconeix el seu ús en altres comunitats. Fonts de l’Hospital del Mar i del Vall d’Hebron afirmen que a Catalunya no es fan.
Un estudi de maig del 2020, que recopila resultats de més de 300 pacients a la Xina, apunta que la PCR rectal pot ser positiva quan la nasal és negativa. No obstant, no és que el mètode detecti malalts millor que el tradicional. El més probable és que el virus perduri als excrements quan ja no són contagiosos
Mesurar el virus en aigües residuals serveix per preveure les tendències de l’epidèmia en una ciutat o en una residència, per exemple. No obstant, cap dels experts consultats veu un sentit a un cribratge massiu per via anal.
No hi ha proves màgiques
De moment, no hi ha un test prou ràpid i precís com per eximir de les mesures higièniques i de distanciament. La informació següent s’ha elaborat partint de consultar, entre altres fonts, Salvador Peiró, de Fisavio Salut Pública (València); Juan Pablo Horcajada, coordinador de Covid de l’Hospital del Mar de Barcelona; David Navarro, cap de Microbiologia de l’Hospital Clínic de València, i Tomàs Pumarola, cap de Microbiologia del Vall d’Hebron.
El millor test disponible en l’actualitat és la PCR, que detecta la presència del virus pel seu ARN. Són les proves més sensibles durant els 15 dies següents dels primers símptomes. Els tests d’antígens detecten a l’instant (test ràpid) la presència del virus per les seves proteïnes. Són menys sensibles que la PCR. Detecten càrregues virals altes en els primers cinc dies des dels símptomes. Els tests d’anticossos (en forma de test ràpid o de prova de laboratori ELISA o CLIA) detecten una infecció passada per mitjà dels anticossos generats.
Una prova negativa no és un salconduit per «anar a veure l’àvia» sense risc. En primer lloc, qualsevol prova dona falsos negatius –especialment la d’antígens, que és menys sensible–. En segon lloc, si entre la prova i la visita a l’àvia no es guarda aïllament, es pot contraure el virus. En tercer lloc, si es fa la prova en fase d’incubació, el test pot no detectar el virus. Una manera teòrica per minimitzar el risc seria: fer una PCR, guardar aïllament durant una setmana de possible incubació, repetir la PCR i seguir en aïllament fins a la visita. Aquesta estratègia s’acosta a la quarantena d’entrada imposada en alguns països. No obstant, és difícilment compatible amb el turisme o amb un ús generalitzat. Aplicar mesures higièniques continua sent l’opció més viable.
Abans, els símptomes
Els tests diagnòstics són útils sobretot en persones simptomàtiques o que han estat en contacte amb persones positives. Davant el gran negoci de les proves de pagament al sector privat, els experts reclamen que es prioritzi el criteri mèdic. De fet, un metge pot aïllar un pacient també amb una prova negativa. Per exemple, un contacte estret d’un positiu s’ha d’aïllar tot i que el seu test sigui negatiu. La venda de test d’antígens a les farmàcies podria descarregar l’atenció primària si s’utilitzessin correctament, segons algunes fonts, però alhora els seus resultats es prestarien fàcilment a males interpretacions.
Un test d’anticossos positiu tampoc és un escut davant el contagi. En primer lloc, hi pot haver falsos positius, per la reacció creuada amb altres virus. En segon lloc, es desconeix quant protegeixen els anticossos i durant quant de temps. La funció d’aquestes proves és epidemiològica: els seus resultats afegits proporcionen un idea del nivell d’immunització de la població.