De Buñuel a Almodóvar
El Goya d’honor que rebrà Ángela Molina el 6 de març és l’últim reconeixement a una carrera no només prolífica, sinó també trufada de bones decisions a l’hora d’apostar pel cine d’autor, les temàtiques socials i els directors de prestigi del cine europeu
La seva participació el 1977 en l’última pel·lícula de Luis Buñuel,
Ese oscuro objeto del deseo, la va catapultar a la fama internacional. A partir d’aquell moment, Ángela Molina va participar en produccions italianes de grans mestres com Elio Petri, Luigi Comencini, Gillo Pontecorvo, Marco Bellocchio i Lina Wertmuller, per la pel·lícula del qual Camorra: Contacto en Nápoles (1985) es va convertir en la primera espanyola a guanyar el David di Donatello.
Però malgrat les seves conquestes fora de les nostres fronteres, va ser a Espanya on va consolidar el seu prestigi a través d’algunes de les grans pel·lícules del cine de la Transició. Va ser una actriu fetitxe del cineasta Manuel Gutiérrez Aragón en clàssics com a Camada negra, El corazón del bosque, Demonios en el jardín o la mai prou reivindicada La mitad del cielo, per la qual va guanyar la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià el 1986.
Va ser un moment d’una enorme creativitat gràcies a directors que s’atrevien a fer coses diferents, com el Jaime Chávarri d’A un dios desconocido, Carles Mira amb La portentosa vida del padre Vicente o José Luis Borau a La Sabina. Ella s’emmotllava a tots els registres i només la seva presència suposava un plus de reputació, com ocorria a Los restos del naufragio, de Fernando Franco, que va participar en el Festival de Cannes, o Esquilache, present a la Berlinale, totes dues al costat de Fernando Fernán Gómez. Es va submergir en l’univers del desaparegut Bigas Luna amb Lola i va aconseguir l’èxit popular gràcies a
Las cosas del querer.
«Únics i especials»
El 1997 el seu camí es va creuar amb el de Pedro Almodóvar a Carne trémula, en un paper memorable al costat de Pepe Sancho que de nou la va situar a la cresta del seu reconeixement. Tornarien a retrobar-se a Los abrazos rotos, en la qual va interpretar un petit paper.
«Tant Buñuel com Almodóvar són únics i especials, han connectat amb el món sencer d’una manera real, són éssers d’una proximitat devastadora, estan enamorats del que fan. Pedro ha adorat l’obra de Buñuel tota la seva vida i tots dos han deixat en la meva memòria una empremta impossible d’esborrar», va recordar ahir l’actriu en una roda de premsa celebrada a l’Acadèmia de Cine.
«Adoro la joventut, però no canviaria el procés de la vida per res», diu l’actriu
Sense ganes de retirar-se
Pertanyent a una de les grans dinasties del món de l’espectacle al nostre país (filla d’Antonio Molina, germana de Micky i Mónica Molina, mare d’Olivia Molina), sempre va tenir clar que es dedicaria a aquesta professió, que va compaginar amb estudis de ballet clàssic i dansa espanyola.
Ángela Molina reconeix que no té cap intenció de retirar-se de la interpretació. Just avui viatja a Galícia per rodar una nova sèrie de la productora Bambú, Un asunto privado, amb Aura Garrido i Jean Reno. En els últims temps l’hem vist integrar-se a l’entorn televisiu: Velvet, La valla o la minisèrie per a Netflix Días de Navidad. Sempre ha tingut la capacitat d’emmotllar-se a tots els canvis de la indústria, sense pensar-ho gaire, i ja des dels anys 80 participava en sèries internacionals com Quo Vadis?, de Francesco Rosi al costat de Max Von Sydow i Klaus Maria Brandauer.
«L’ofici és el mateix, tot i que l’únic perill és que en les sèries actuals de vegades es corri massa», explicava ahir. No l’acompanyarà ningú al Teatre Soho Caixabank de Málaga, on se celebrarà la gala dels Goya, que presenten María Casado i Antonio Banderas. Les restriccions sanitàries imposen aquesta decisió, però el cabezón el dedicarà al seu pare, al seu marit, als seus fills i als seus nets, perquè adora la seva faceta d’àvia i està enamorada dels petits que es van incorporant a la seva família, l’últim, l’Enzo, fa només un parell de setmanes.
«Adoro la joventut, però no canviaria el procés de la vida per res, és emocionant cada etapa i jo l’he intentat disfrutar al màxim».
n