«Sophia Loren és educada, dolça, gentil, maternal... una donassa»
Ha sigut nominada als Globus d’Or com a coautora d’‘Io Sì’, tema central de la pel·lícula ‘La vida por delante’, protagonitzada per Sophia Loren i dirigida pel seu fill Edoardo.
— ¿Què va sentir al saber que està nominada als Globus d’Or?
— La veritat és que encara no m’ho crec. Ja només la nominació és un somni. Estic molt feliç i agraïda per aquest reconeixement a la meva música. El fet que sigui una cançó italiana és el que més m’enorgulleix.
— ¿Era la seva primera composició musical per al cine?
— He tingut l’oportunitat de participar en algunes pel·lícules, però sempre vaig pensar que no eren per mi. Només havia cantat un tema, One more time, per a la pel·lícula Missatge en una ampolla) amb Kevin Costner i Robin Wright. Però aquesta vegada va ser diferent perquè quan em va trucar Diane Warren em va dir que volia que jo fos la coescriptora amb ella. ¡Va ser genial! Era la primera vegada que veia que era per involucrar-me tant com si fos un disc meu. Abans de dir que sí, vaig voler veure la pel·lícula. I llavors no vaig tenir cap dubte. La vida por delante és tot el que jo vull que la meva filla aprengui, és un resum del que jo he escrit en aquests 26 anys de carrera, és un missatge a la fraternitat, a l’empatia. És una pel·lícula amb un missatge immens, on no hi ha races, gèneres, condicions... Encara m’emociono quan en parlo. Em sento enormement afortunada. Agraeixo moltíssim a Edoardo Ponti i Sophia Loren per deixar-me formar part d’aquest gran projecte i per fer una cosa tan única.
— ¿Què li va dir Diane Warren?
— Em va dir que Edoardo i Sophia havien expressat el seu desig que jo fos la veu del tema principal, de cantar el missatge de Sophia (Madame Rosa). Després de veure la pel·lícula em vaig enamorar del projecte. Diane Warren és algú a qui admiro moltíssim. Ella és l’arquitecta de les cançons més importants que s’han escrit en aquests últims vint anys. Treballar-hi ha sigut increïble. Ens vam conèixer fa uns anys a Los Angeles i teníem ganes de treballar juntes, però al final no vam trobar res que ens enamorés. I ara sabem per què: havíem d’esperar que arribés aquest moment per a nosaltres.
— La pel·lícula emociona.
— Sentir justament aquesta emoció, sentir tan meu el seu missatge... és l’única cosa que per mi importa i l’única que em fa estar segura. Quan hi ha emoció, hi ha veritat.
— El missatge arriba en cinc idiomes: italià, espanyol, francès, anglès i portuguès.
— Això va ser una cosa personal. Ningú em va demanar que ho fes, però creia que un missatge tan important s’havia de fer arribar a tothom.
«Gràcies a ‘La voz’ vostès han pogut descobrir el meu costat més guerrer i la meva tenacitat. Tot això soc jo i és la meva música»
Sempre he cantat en diversos idiomes . Aquesta vegada no podia ser diferent. El més complex va ser adaptar de l’anglès a l’italià i l’espanyol perquè les síl·labes són molt diferents. La traducció em va portar dues setmanes de feina. I tot això mentre gravava La voz a Espanya.
— ¿Com és Sophia Loren?
— És algú molt gran en tots els sentits. No només pel seu talent, que és inqüestionable, sinó per ser una persona meravellosa. La vaig conèixer al 2003 quan vivia a Los
Angeles. Giorgio Armani, que en aquell moment ens vestia les dues, havia organitzat una festa a Beverly Hills. Jo llavors era molt tímida i quan Sophia va venir a saludar-me em vaig emocionar i de seguida vam començar a parlar. Era com si ens coneguéssim de sempre. M’encanta la seva forma de ser. És dolça, gentil, educada, maternal, et diu tot el que pensa amb carinyo. Una donassa... Des d’aleshores ens hem vist altres vegades a Ginebra, a Mèxic pel seu aniversari... No veig l’hora que aquesta pandèmia ens permeti viatjar per poder-la abraçar i dir-li «gràcies» mirant-la als ulls.
— ¿Com valora la seva tornada a la pantalla després de 10 anys sense actuar?
— Com no podia ser de cap altra forma: espectacular com sempre. Sophia és una persona amb màgia davant i rere la pantalla. Per mi veure com manté la seva passió pel cine i com continua brillant és inspirador. Tot el que ha fet en la seva carrera és deixar una empremta interpretant dones fortes. Al meu país és la reina per això, és un exemple per a tothom.
— ¿Què li sembla el videoclip que intercala primers plans de vostè i altres dones?
— Molt aconseguit. Al final, qui et cuida és la teva família, tot i que no tingui la teva mateixa sang. La cançó està dedicada a qui no pot ser vist ni cuidat. Diu: Si ningú et veu, jo sí, sempre hi ha algú que et pot salvar. Cal creure-s’ho, i de vegades pot ser qui no et esperes, o algú molt diferent de tu.
— ¿Com viu la pandèmia?
— N’estic molt farta. No surto mai. Treballo des de casa. A Itàlia estem tancats des del març de l’any passat. Ara estem una mica millor, però pensar que la meva filla està sis hores a l’escola amb la mascareta m’entristeix. Cal fer-ho i anar amb compte, però ja n’estem cansats.
— ¿N’ha tret alguna cosa positiva?
— Mai abans del 2020 podia ser a casa més d’una setmana. Ara que hi soc des de fa gairebé un any ho he posat tot en ordre. He netejat, he cuinat... Ja no recordava com era cuidar les meves coses del dia a dia. En aquest sentit m’ha agradat. Però ja estic preparada per sortir.
— ¿El seu triomf com a coach a La voz ha fet que se la conegui?
— Els italians coneixen molts aspectes del meu caràcter, la meva tendresa, la timidesa dels meus primers anys de carrera; les meves ganes de lluitar, la força de veure’m capaç de creure en mi després d’un moment difícil... Ara vostès han descobert el meu costat més guerrer i la meva tenacitat. Tot això soc jo i és la meva música.
nLaura Pausini