Trincão, el que faltava
El jove extrem portuguès era l’únic davanter que no havia marcat cap gol en un Barça en el qual es compten ja 16 realitzadors diferents (i quatre rivals en pròpia porta).
Va tardar a arribar el primer gol, però no va poder ser més oportú. Ni més valuós. A tres minuts del final del partit davant el Betis, en una altra actuació d’un Barça voluble, permissiu en defensa i entonat en atac per corregir a l’àrea aliena els errors a la pròpia. Francisco Trincão va poder cridar per fi la paraula definitiva en el futbol.
Era l’únic que no ho havia fet. L’únic davanter que no havia marcat un gol. Era l’aneguet lleig, no només de la nòmina d’atacants, sinó d’un equip en el qual hi havia 16 golejadors diferents, més quatre col·laboradors involuntaris d’altres equips que s’havien marcat a la seva pròpia porteria.
I Trincão va acabar amb aquesta anomalia. Ara, del solidari grup de Koeman en el qual es registren tantes aportacions, només falten per marcar els qui no estan exigita a fer-ho. O no és la seva missió principal: tres defenses (Umtiti, Junior i Mingueza) i els dos migcampistes (Busquets i Pjanic). Trincão, almenys, ha esborrat l’horrorós zero que el separava dels altres atacants. Messi, és clar, lidera la producció amb 17 gols, seguit de Griezmann (12), Dembélé i Braithwaite (6), Ansu Fati (5) i Coutinho (3).
Acusació sense atenuants
En aquest violent xut Trincão va poder expulsar els seus complexos, visibles a la gespa, sobretot en la comparació amb els altres. El cost de 31 milions (menys 8 en què va ser taxat Abel Ruiz, que va fer el camí invers a Braga) imperava en l’anàlisi del seu rendiment en un Barça assolat per la pandèmia sanitària i econòmica, sense que fos un atenuant la seva antiguitat (en el club des de l’agost), la seva procedència (del modest Sporting Braga de la lliga portuguesa) ni la seva edat: Trincão va complir 21 anys el 29 de desembre i és el quart més jove de la plantilla després de Fati, Pedri i Sergiño Dest.
Però ara ja ha marcatge un gol, que va ser profusament celebrat pels companys, coneixedors del zero al caseller de gols, i per Ronald Koeman, que veia fructificar la victòria i justificada la paciència que tenia amb Trincão. «És un jugador jove que ha vingut a un club gran. Necessita temps per adaptar-se, hem intentat ajudar-lo, donant-li minuts i partits», va dir el tècnic, repetint en públic la confiança que havia expressat al futbolista en privat al veure que podia sucumbir en el desànim.
Igual com altres futbolistes – Griezmann i De Jong són els casos més significatius– Trincão ha tardat a progressar. Sense gols que l’enllustressin, la seva millora ha sigut lenta. Fins que no ha començat l’any. Va fregar el gol a Cornellà, va brillar a Vallecas desbordant per la banda dreta, va xutar al travesser a Granada, fins que en el camp del Betis aquest xut es va colar a la porteria després de robar la pilota a Víctor Ruiz.
«Els últims dies vaig xutar molt però no vaig aconseguir marcar, però avui sí i estic molt content». El gol no és important, el més important és la victòria, i