Eludidors a Andorra

El pitjor que m’ha portat aquesta polèmica sobre el pagament d’impostos és que ara els meus (nostres) fills somien a poder anarse’n a viure a Andorra, i el millor són les converses que han provocat sobre el tema dels impostos i de per què són necessaris.

Posant-me a la pell del youtuber, potser caldria estudiar si es podria millorar el sistema impositiu per a gent que pot guanyar molts diners en curts períodes de temps, però mentre les regles són les que són, cal complir-les. L’incentiu per complir-les és la satisfacció de pensar que amb els diners que es paguen a Hisenda el teu nebot va gratis al col·le públic, el teu germà cobra l’atur quan no troba feina, la teva mare està tractant-se gratis d’un càncer de mama i tu pots circular gratis per un munt de carreteres (incloses les que van a Andorra).

Llàstima que aquesta satisfacció de bon samarità xoca de cara amb una altra satisfacció: la de veure augmentar els zeros al compte corrent. I aquí és on cal dir que no eludeix impostos qui vol sinó qui pot. Els youtubers de la polèmica han replicat el que fa temps que fan grans multinacionals que tenen ingressos a molts països, però només paguen en aquells que cobren menys impostos.

¿Hi ha manera de revertir el procés? Soc pessimista. Primer, la gent hauria d’estar convençuprocés da que el que cal és pagar impostos, i això ja és complicat

(¿quants ens en aniríem a Andorra si fóssim un youtuber d’èxit?). Segon, els polítics haurien d’agafar aquest toro per les banyes i buscar mètodes perquè les empreses paguin impostos a cada país en funció de quins ingressos obtenen, i tercer, els consumidors hauríem de consumir de manera impositivament responsable, afavorint la redistribució de la riquesa abans del pagament dels impostos: comprar al forner del barri fa que aquests diners es moguin en circuit curt i que en generin més.