La unió de l’imperi romà

Es parla molt que vivim en un món globalitzat i és cert, ja que gràcies a internet estem en continu contacte, i també a les modernes infraestructures que fan que puguem transportar-nos tant nosaltres com les mercaderies en molt poc temps i a lleis com la de l’espai Schengen, on els ciutadans es poden moure lliurement per un determinat territori. Això sí, hi ha alguns inconvenients, ja que no tots parlem la mateixa llengua (o no de manera fluida), no podem accedir a alguns països o hi ha controls de duanes on s’encareixen els preus.

No obstant, durant l’imperi romà va existir una importantíssima xarxa de comunicació de calçades que connectava amb tots els punts i no existien restriccions per passar d’una ciutat a l’altra. Un punt fonamental és que la llei era la mateixa per a tothom, tant si vivies a la mateixa Roma com a Còrdova (mentre tinguessis el rang de ciutadà romà, clar). La llengua oficial en tot l’imperi era el llatí, el sistema monetari era el mateix, com les construccions i la religió. En definitiva, una mateixa cultura que s’expandia i que tots absorbien, i això donava lloc que tots els ciutadans se sentissin part d’un projecte conjunt. Va ser un d’unificació que, com podem veure, els va servir durant molts segles, cosa que, avui dia, per exemple Europa no és capaç d’aconseguir, perquè, com ja va passar amb la caiguda de l’imperi, són aquests petits nacionalismes i poders locals els que busquen la confrontació i la desunió amb la resta per tenir protagonisme. Si Europa es deslliurés d’aquesta xacra i busqués un ideal en què els ciutadans ens sentíssim units per una mateixa causa, trobaria la veritable globalització, com ja van fer els romans.