Tom Brady, únic. El ‘quarterback’ obté als 43 anys la seva setena Superbowl.
El ‘quarterback’ aconsegueix davant Kansas, als 43 anys, la seva setena Superbowl, la primera amb Tampa, entossudit a donar la raó als que el veuen com el millor esportista de la història.
La més atípica de les temporades a l’NFL, va acabar com gairebé sempre, amb la victòria de Tom Brady, entossudit a donar la raó a aquells que el consideren el millor esportista de tots els temps. Brady va fer volar els Tampa Bay Buccaneers per donar-los la segona Superbowl de la seva història a l’imposar-se per 31 a 9 als Kansas City Chiefs, els campions de l’any passat. El partit del segle va acabar sent un monòleg dels locals, tant que els Chiefs de Patrick Mahomes, l’home amb més números per recollir algun dia el testimoni de Brady, van ser incapaços d’anotar un sol touchdown.
Pocs imaginaven un desenllaç semblant quan el mític número 12 dels New England Patriots va fer les maletes rumb a Florida la primavera passada després d’haverho guanyat tot durant dues dècades a la franquícia de Massachusetts. Va recalar en un equip sense gaire esplendor i en una conferència diferent, ja finalitzada la pretemporada i amb gairebé 43 anys, una edat impossible per a un esport trencaossos, on la carrera mitjana dels piloters no dura més de tres anys i tres mesos. Però Brady és molt Brady i amb els seus dos passis de touchdown a Rob Gronkowski i Antonio Brown va deixar encarrilada la victòria abans dels fastos del descans. Al final va recollir el seu cinquè MVP quan plovia el confeti sobre l’estadi de
Tampa, primer equip a disputar la Superbowl a casa seva.
Brady acumula set anells en les seves deu finals disputades, un més que els equips més premiats de l’NFL (Patriots i Pittsburgh Steelers), una fita difícil d’imaginar en qualsevol altre esport. És també, juntament amb Payton Manning, el primer quarterback a guanyar una Superbowl amb més d’una franquícia i el més gran a aconseguir-ho als 43 anys. Ja fa temps que va deixar de tenir rival en el seu esport i competeix amb Michael Jordan, Wayne Gretzky, Muhammad Ali i Leo Messi per ser l’esportista més gran de la història de l’esport. «Aquest equip és campió del món per sempre, això ja no ens ho treu ningú», va dir ahir a la nit al recollir l’MVP. Qualsevol altre pensaria en la retirada, però al ser preguntat on es veu en el termini d’un any, va afirmar que vol repetir corona amb el Tampa: «Tornarem». El seu equip va ser un fortí des del primer minut, amb una defensa que va tornar boig Mahomes, impotent i desdibuixat davant l’estratègia plantejada per Bruce Arians, que va renunciar fa un any a la seva jubilació per dirigir la nova aventura de Brady i convertir-se als 68 anys en l’entrenador més veterà a guanyar el campionat. El mateix que va fer Gronkowski, mà dreta de Brady als Patriots, després de passar-se el 2019 promocionant la marihuana mèdica entre els atletes professionals i complir el seu somni infantil de guanyar un títol mundial de wrestling. Gronk va ser també immens a la final, amb dos touchdowns per sumar el seu quart anell.
Els de Kansas no van aconseguir mai entrar en el partit. I això que aspiraven a ser el primer equip des dels Patriots de Brady a principis del mil·lenni a encadenar dos títols. Només van anotar a pilota parada davant 25.000 espectadors dels 66.000 d’un Raymond James amb aforament limitat per la Covid.
The Weeknd i la normalitat
El canadenc The Weeknd va posar música al descans recreant una ciutat de neó no gaire diferent de Las Vegas amb un exèrcit de ballarins amb mascareta. Va ser un espectacle més normal del previst, una normalitat que Brady es va encarregar de consolidar a l’allargar la seva incomparable llegenda.
n