Justícia vol excloure la cultura del delicte de llibertat d’expressió
L’ Executiu aposta per castigar només amb penes dissuasòries les conductes que alterin l’ordre públic arran de la sentència contra Hasél
El Ministeri de Justícia plantejarà una revisió dels delictes relacionats amb «excessos» en l’exercici de la llibertat d’expressió perquè només es castiguin conductes que siguin «clarament» un risc per a l’ordre públic o la provocació d’algun tipus de conducta violenta, amb penes dissuasòries, però no privatives de llibertat.
El Govern va informar que tirarà endavant aquesta proposta després que l’Audiència Nacional ordenés l’ingrés a presó del raper
Pablo Hasél per complir una condemna de nou mesos de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia.
En la proposta es contemplarà que «els excessos verbals que es cometessin en el context de manifestacions artístiques, culturals o intel·lectuals» es mantinguin «al marge del càstig penal», va informar la Moncloa.
En aquest sentit, el Govern ha defensat que «el dret penal ni és l’eina més útil, ni és necessària, ni és sens dubte proporcionada per respondre a comportaments que, fins i tot podent vorejar la il·licitud, el seu càstig penal suposaria un descoratjament per a la llibertat d’expressió, tal com han declarat el Tribunal Constitucional, el Tribunal
Europeu de Drets Humans, la Unió Europea i bona part de la doctrina espanyola».
Hasél va ser condemnat el 2014 a dos anys de presó per enaltir en les seves cançons el terrorisme d’ETA, els Grapo, Terra Lliure o Al-Qaida, però l’audiència va decidir el setembre del 2019 deixar en suspens la seva execució durant tres anys. El 2018 va tornar a ser jutjat pel mateix delicte i un altre d’injúries a la monarquia i les forces de seguretat. Tot i que al principi se’l va condemnar a dos d’anys de presó, l’audiència va rebaixar la pena a nou mesos de presó, que al juny va ratificar el Suprem.