La Copa es posa ara seriosa
Koeman no fa ni sis mesos que és al Barça. I li ha passat de tot. Encara que se sent orgullós d’haver reconnectat l’afició amb el seu equip. Avui disputa a Sevilla un partit clau en la ruta més curta que li queda per besar un trofeu.
Tenia (i té) experiència i coneixia molt bé el Barça. Però Ronald Koeman no imaginava la quantitat de problemes que apareixerien en el retorn a casa seva, ara solitària, del Camp Nou. Una successió sense fi de males notícies que van arrencar, per exemple, quan va arribar a la casa de Messi a Castelldefels i li va sentir dir que era més fora que dins, com es va comprovar després amb l’enviament del burofax que certificava la seva ferma i infrangible voluntat d’abandonar el Barça. Allà segueix, no obstant, Messi, sent tan decisiu com sempre (golàs a l’Athletic, exhibició de lideratge en l’èpica remuntada contra el Granada i aparició descomunal davant el Betis sortint des de la banqueta), sobrevivint, igual com Koeman. Necessitats tots dos d’un títol que els enforteixi.
I la Copa, que ara es posa seriosa amb el duel davant el Sevilla de Lopetegui (un equip en ratxa, que no ha encaixat ni un gol en tot el torneig), apunta com la prova per certificar que la reconstrucció iniciada per l’heroi de Wembley té calat real en un club arruïnat econòmicament. No va tenir diners per fitxar l’estiu passat (regalant fins i tot Luis Suárez, el golejador que ha portat l’Atlètic de Simeone al cim de la Lliga), ni tampoc aquest hivern, en què no hi havia ni un euro per complaure el tècnic. Ni per convèncer dos jugadors (Eric Garcia i Depay) que acaben el contracte al juny.
Missatge d’orgull
Cada dia que passa, Koeman perd jugadors per lesió. En les últimes 72 hores, s’ha quedat sense quatre futbolistes (Araujo, Dest, Pjanic i Braithwaite), cosa que l’obliga, com ja li ha passat en aquest gairebé mig any, a mirar al filial per completar la convocatòria. Sabia on anava, però no intuïa la profunditat del forat en què es troba el Barça, un club sense president ni portaveu. Un club sense relat, pendent del desenllaç de les urnes el 7 de març. «Sabem els problemes que tenim i la gent que ens falta. Sembla que sobrevivim a moltes coses, per això vull destacar el caràcter i la mentalitat dels jugadors», va remarcar el tècnic, que després li va voler posar nota al seu Barça, malgrat que ningú l’hi va demanar. Però va sortir del mateix Koeman. «Jo li dono un 10 a aquest equip, de moment», va afirmar amb energia i «orgullós» per continuar viu en les tres competicions.
Elogi als joves
Avui treu el cap a la Copa («el Sevilla és un equip molt físic i ben organitzat per Julen, té una de les plantilles més completes», va precisar), conscient que és el camí més curt per guanyar algun títol. A la Lliga segueix lluny (està a vuit punts de l’Atlètic, que té un partit menys) i a la Champions no mostra cap temor amb la imminent visita del París SG de Neymar i Mbappé dimarts al Camp Nou. «No tinc cap por de posar un jovenet davant un equip com el PSG», va assegurar quan li van preguntar si apostaria per Mingueza en tan exigent duel europeu. Koeman ho fa per necessitat i, alhora, per convicció.
«Som a les tres competicions», va recalcar el tècnic, indicant que «després del partit del Granada molts culers em van dir que havien celebrat molt els gols». Aquest ha sigut, sens dubte, el seu èxit més gran: reconnectar l’afició amb el Barça després d’anys de penúria (encara segueixen) en què s’encadenaven derrota rere derrota, si l’un dolorosa l’altra encara més, especialment a la Champions, resumit tot en el tràgic 2-8 de Lisboa, que va precipitar el fitxatge de Koeman. «Per mi, això és el més important i que em fa sentir més orgullós. ¡Que els culers vibrin amb el seu equip!».
Treballa sense xarxa, però convençut que és «al bon camí» perquè, va recalcar, «han canviat moltes coses a l’equip i al club». Canvis per a bé i que fins i tot Messi s’hi ha enxufat de nou. «Estem donant oportunitats als joves, que l’agafen com Mingueza, amb les dues mans, i intentant fer un equip per al futur, sabent que hem de guanyar en el present», va confessar Koeman. El rocós, seriós i treballat Sevilla de Lopetegui suposa un examen més de supervivència. Un altre més.