La precocitat d’Alcaraz
El prometedor tennista murcià guanya el seu primer partit de Grand Slam amb només 17 anys però evita tant sí com no les comparacions amb el manacorí.
Carlos Alcaraz no havia nascut quan Feliciano López ja havia jugat cinc Grand Slams. Ahir els dos tennistes van celebrar dos rècords molt especials i diferents. El tennista murcià es va convertir, amb 17 anys, nou mesos i tres dies, en el jugador més jove nascut després del 2000 que debuta i guanya un torneig de Grand Slam, mentre que el tennista veterà toledà va augmentar el seu rècord de presències consecutives amb 75 participacions des del torneig de Roland Garros 2002.
«M’he despertat molt nerviós i no m’he tret els nervis fins que he jugat el partit», explicava Alcaraz després de la seva petita proesa al guanyar ahir l’holandès Botic Van de Zanschulp, que venia de la prèvia com ell (6-1, 6-4, 6-4). Una proesa que se li va escapar al mateix Roger Federer, que va perdre a la seva estrena al Roland Garros el 1999, amb 17 anys, nou mesos i 16 dies o a Novak Djokovic que va caure a l’Open d’Austràlia del 2005, amb 17 anys, set mesos i 261 dies.
Floretes de Nadal
Igual que Alcaraz, si que ho va aconseguir Rafael Nadal, que va guanyar en el seu debut a Wimbledon l’any 2003, passant tres rondes. L’actual número 2 mundial destacava ahir també l’èxit d’Alcaraz. «És molt jove i molt bo. Crec que tindrà un gran futur perquè és humil, treballador i té passió», li tirava floretes el jugador balear.
La precocitat d’Alcaraz l’ha convertit en referent del futur del tennis espanyol i hereu de Nadal. Aquesta pressió és la que intenta evitar el seu entrenador Juan Carlos Ferrero que coneix, en pròpia persona, la situació que viu el seu pupil. «Cal anar pas a pas, sense precipitar-se i tocant de peus a terra», assegura l’exnúmero 1 mundial i campió del Roland Garros.
Ambició de número 1
Alcaraz està sota els focus de la premsa internacional després de ser escollit l’any passat com a millor debutant del circuit. En dos anys la progressió d’Alcaraz reforça les seves il·lusions. Del lloc 597 mundial ha saltat fins al 136. «No escolto aquestes comparacions amb Nadal», recalca Alcaraz que, de tota manera, no oculta la seva ambició per «ser número 1 mundial i guanyar Grand Slams».
«Pot ser un gran any per a ell. Ha entrenat molt dur, ha fet un gran pas i sap que ja pot jugar contra qualsevol contrincant al circuit. Té molt gana, és jove i està preparat», destaca Ferrero.
Si per a Alcaraz el camí acaba de començar per a Feliciano López (Toledo, 1981) és l’oposat. Als 39 anys, el tennista toledà bé podria ser el pare d’Alcaraz (El Palmar, 2003) però la seva longevitat esportiva li va permetre allargar ahir encara una mica més un rècord especial, que va arrabassar al seu company de generació, Federer, quan el 2016 el tennista suís no va jugar el Roland Garros.
Feliciano López ho va celebrar amb una treballada victòria contra el desconegut Li Tu (6-7, 6-4, 7-6, 6-4), tennista australià, de 24 anys, sense rànquing ATP, dedicat a l’ensenyament de joves promeses del país. Un jugador que va ser dels millors júniors d’Austràlia, però que va deixar el circuit «atabalat per la pressió» i que s’ha reenganxat al tennis al circuit organitzat Austràlia durant la pandèmia del coronavirus.
Li Tu va rebre una invitació per al torneig. «No em puc creure que en cinc mesos jugui un Grand Slam». Un accés molt diferent d’Alcaraz.