Insensats

Diuen que l’ésser humà és l’únic animal que ensopega amb la mateixa pedra dues vegades. S’està confirmant en tot el referent a la pandèmia. Sentir suggerir presidents de comunitats autònomes com Revilla o Ayuso la possibilitat d’obrir per Setmana Santa, o alcaldes com Enrique Maya, de Pamplona, que ja prepara actes dels pròxims Sanfermines, fins i tot parlant de les corrides de toros i ‘encierros’. És per posar-los el barret de burro o fins i tot anar directes al jutjat de guàrdia més pròxim.

¿Com són capaços de dir aquestes insensateses, després de comprovar el que va passar amb la mala sortida que vam fer del confinament de març, o amb l’estiu, el pont de desembre i especialment el Nadal? ¿És que no han après res? Hem d’exigir-los la dimissió immediata, o fins i tot portar-los a judici per greu negligència. Els dirigents, amb el temps en el poder, es van instal·lant en una mena de torre d’ivori i viuen una realitat paral·lela allunyada de la resta de la ciutadania. És el que està passant. Estem en situació de risc extrem, amb taxes molt per sobre del permissible, els hospitals tensats, sanitaris esgotats, ucis desbordades i rècords de morts.

Toca dedicar tots els esforços a mantenir el virus a ratlla, mentre la vacuna immunitza un 80% de la població (no abans de final de tardor). Aquesta és la tasca fonamental dels nostres mandataris. I els mitjans de comunicació han d’ajudar fugint de triomfalismes amb dures campanyes contra la relaxació de mesures.