Crida dels agents socials
Representants de la UGT i Pimec emplacen el futur Govern a centrar esforços a salvar el teixit productiu català
SECRETARI GENERAL DE LA UGT DE CATALUNYA
El Govern que surti de les urnes el 14 de febrer haurà d’entomar un dels reptes més importants dels darrers temps: la sortida d’una crisi sanitària mundial sense precedents. La pandèmia ens ha obligat a aturar-nos, i fora bo que aquest alentiment ens servís per replantejar què no funciona, posar les forces en allò que volem canviar i marcar el camí cap a on volem avançar. Per dur a terme aquesta contesa, el nou Govern haurà d’equipar-se amb llums curts i llargs: els primers, per endegar polítiques clares de reactivació econòmica i injectar diners als sectors que més han patit els estralls d’aquesta crisi; els llums llargs, per reconduir esforços cap al model productiu que necessitem i volem com a país. I aquest canvi de model productiu ha d’anar acompanyat d’un debat profund sobre el model de fiscalitat: haurem de pagar més impostos i redistribuir-los de forma molt més eficient.
Si mirem més enllà, ens adonarem que els estats que millor han reaccionat a aquesta crisi han estat aquells que tenen més indústria i més Estat. Aquesta ha de ser la nostra reflexió de futur, la nostra prioritat. Durant anys, un dels grans errors de la política dels governs –el català, però també l’estatal– ha estat voler centrar esforços en tots els sectors per igual. En l’economia industrial, hem d’invertir en els sectors que són més tractors pel que fa a la creació de llocs de treball, i també en aquells sectors clau en innovació: si es generen més llocs de treball, hi haurà més empreses; si hi ha més empreses, aquestes pagaran més impostos; i amb aquests impostos podrem pagar més Estat.
La ciutadania de Catalunya hem de poder viure amb uns ingressos mínims i uns serveis socials, sanitaris i d’educació públics que garanteixin un terra social que eviti que ningú es quedi enrere. Fa poc, el Govern en funcions defensava que el pressupost actual de la Generalitat ja arribava al nivell del 2010, deixant de banda la despesa Covid. Malgrat que ens la vulguin vendre com a positiva, aquesta afirmació porta implícit el reconeixement que anem amb 10 anys d’endarreriment. I la pandèmia ha estat una mostra esfereïdora de la política de desinversió i retallades públiques que el Govern català ha portat a terme en l’última dècada. Ho hem pogut veure en els darrers mesos, amb el personal dels nostres centres sanitaris i residències per a la gent gran lluitant contra aquesta emergència sanitària amb equipaments i mitjans humans i materials de fa més de 10 anys. No ens fem més trampes al solitari.
En l’àmbit laboral, encara no hem vist el pitjor escenari. El tsunami ha arrasat un mercat laboral delmat per l’anterior crisi del 2007, debilitat per les reformes laborals, precaritzat per anys de menyspreu. Hem de començar a treballar com més aviatmillor en la gestió de la sortida de la crisi. És l’hora de fer polítiques amb majúscula. Polítiques allunyades de la demagògia bel·ligerant i populista que dona ales a l’extrema dreta, que vol disfressar-se de democràcia a les urnes. La classe treballadora ho tenim clar: el feixisme ha de quedar fora de les nostres institucions.
En el camp de l’encaix CatalunyaEspanya, des del nostre sindicat seguirem reivindicant la via del diàleg. A conflictes polítics, solucions polítiques. És necessari trobar solucions de consens, tant individuals com col·lectives, que permetin superar l’etapa de confrontació.
PRESIDENT EN FUNCIONS DE PIMEC
El pròxim 14 de febrer els catalans i catalanes estem citats a les urnes. Al nou Govern que es conformi li demano, en primer lloc, que governi, i també diàleg, seny i sensibilitat.
El diàleg és l’element fonamental que tots els partits hauran de posar en pràctica per poder coordinar i posar en marxa les mesures urgents que Catalunya necessita, especialment a nivell sanitari i econòmic dins d’aquest context de pandèmia. També, en el sentit d’escoltar i parlar amb els agents socials.
D’altra banda, demano seny. Si apliquem el sentit comú a l’hora d’impulsar mesures i de configurar els pressupostos de la Generalitat per al 2021, ens adonarem que cal invertir a reactivar l’activitat de les pimes i els autònoms i en l’impuls de la seva competitivitat, ja que són el motor de l’economia de Catalunya.
Per això, també demano sensibilitat en diferents aspectes, com per exemple a l’hora de prioritzar recursos. Cal salvar el teixit productiu amb ajuts urgents, directes i sostinguts en el temps, prenent consciència que només superarem aquesta crisi econòmica quan les petites i mitjanes empreses es recuperin i generin riquesa i ocupació.
En els darrers mesos, hem experimentat un canvi en els valors, el treball i les prioritats. Les empreses han d’aprendre a gestionar aquests canvis i veure les oportunitats que les crisis fan aflorar. Però no podran fer-ho soles, davant la seva situació de solvència i les restriccions a la seva activitat, necessiten que l’Administració reverteixi el tancament massiu de negocis, com els del comerç i la restauració, fomentant el relleu generacional i establint solucions per a la seva continuïtat.
Per fer front als efectes de la Covid-19, a nivell sanitari cal una acceleració dels protocols de vacunació massiva i, a nivell econòmic, són necessàries línies de compensació econòmica immediata als sectors afectats i un impuls del paper de Catalunya en els fons de recuperació i resiliència europeus.
Al nou Govern li demano que l’Administració pública compleixi amb els terminis de pagament legals i un finançament publicoprivat per a projectes petits. En fiscalitat, estarà en mans del nou Executiu aplicar aquest sentit comú, sensibilitat i diàleg per aconseguir reclamacions històriques de les pimes com una rebaixa d’entre un 10% i un 15% dels tipus impositius de l’escala autonòmica de l’IRPF.
Amb una mirada al futur, vull parlar de digitalització, sostenibilitat i emprenedoria. Estaria bé promoure l’R+D+i entre les pimes com a mecanisme de renovació del teixit productiu. En referència al segon tema, defenso una política estratègica d’energia que afavoreixi la competitivitat i redueixi la dependència energètica. Sobre l’emprenedoria, cal donar-li un impuls com a mecanisme de renovació i de desenvolupament del teixit empresarial català.
No voldria acabar sense mencionar el sector industrial. Cal dotar la indústria d’eines perquè sigui més eficient i estigui alineada amb la Indústria 4.0 i dotar el país d’infraestructures que facin més competitiu el seu teixit empresarial.
Per fer realitat aquestes iniciatives, a Pimec ens tornem a posar a disposició del que serà el nou Govern en allò relatiu a la millora de la situació de les pimes i els autònoms. Ho aconseguirem amb diàleg, seny i sensibilitat.