La Guerra Civil i Gaudí, protagonistes del MNAC aquest any.
El museu tindrà com a protagonistes Antoni Gaudí i el conflicte bèl·lic, amb les fotos d’Antoni Campañà, una mostra sobre salvaguarda del patrimoni artístic i la instal·lació de Francesc Torres amb rèpliques d’avions.
Els comptes El pressupost per al 2021, de 15,9 milions, és una mica superior al del 2020 (15,4). D’aquest, 2,3 milions són per a la programació.
Dues rèpliques exactes i a mida real d’un bombarder Tupolev SB-2
Katiuixka i d’un caça Polikarpov I16 Mosca, dos dels avions soviètics amb què va comptar la República durant la Guerra Civil, penetraran desmuntats a la Sala Oval del MNAC per tornar a armar-se i formar part, en aquest emblemàtic espai del museu que dirigeix Pepe Serra, de la instal·lació de l’artista Francesc Torres. Aquest insòlit muntatge és només una de les perles del «valent i molt ambiciós» programa, segons els seus propis, i certs, qualificatius, que desplegarà aquest 2021 el Museu Nacional i que tindrà com a grans protagonistes la Guerra Civil –amb un paquet de projectes que inclourà una exposició de les fotos d’Antoni Campañà i l’ampliació de les sales dedicades al període bèl·lic– i Gaudí, amb una gran mostra que significa una revisió crítica que desmunta els tòpics sobre l’artista.
Els dos temes impliquen un patrimoni que enllaça amb l’actualitat, un «amb termes com la memòria, la guerra, l’exili, els refugiats, l’art i el patrimoni» i l’altre «per la idea de ciutat de Barcelona». Abans de detallar-ne el programa, encara que molts dels projectes tinguin un complement digital que ajudarà mentre duri la pandèmia i es mantindrà quan remeti, Serra va remarcar l’aposta del MNAC per «la presencialitat», recordant que és «un espai segur, còmode i confortable, que transmet llibertat, tranquil·litat i calma lluny de les angoixes que vivim».
LES FOTOS INÈDITES
Dels projectes sobre el conflicte, el més immediat –del 18 de març al 18 de juliol– és l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà (1906-1989). Les botes dels vencedors marcant el pas en la desfilada de la victòria franquista a Barcelona (21 de febrer del 1939), una nena en un menjador per a pobres de la Barceloneta, una barricada infantil rere la Universitat de Barcelona (agost del 1936) o una miliciana al carrer de l’Hospital són algunes de les imatges del fotògraf Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 Sant Cugat del Vallès, 1989), «tan rellevants o més que les d’Agustí Centelles», va assenyalar Serra, i que es van mantenir amagades pel mateix artista en una caixa vermella durant més de 70 anys i van ser trobades el 2018 al garatge per la seva família. Una part d’aquest material inèdit (de 5.000 fotos) es mostrarà per primera vegada al públic en una exposició que revelarà la seva importància per al patrimoni fotogràfic del país i de la Guerra Civil. També es podran veure algunes de les 63 fotos de l’etapa pictorialista anterior al 1936 que ha donat al museu la família de Campañà, que va testimoniar amb la seva càmeres escenes quotidianes i la violència de la guerra.
SALVAR EL PATRIMONI
De cara a l’estiu s’inaugurarà ¡Art en perill! Salvaguarda del patrimoni artístic català (1936-1 939), una reivindicació del memorable treball que durant la Guerra Civil va desenvolupar amb urgència la Generalitat per salvaguardar el patrimoni artístic i arquitectònic català davant la violència desencadenada per la sublevació feixista. La mostra reconeix en especial la tasca del primer director del MNAC, Joaquim Folch i Torres, que va patir la depuració i la repressió franquista després de la guerra, a més de ser qui va rescatar i va restaurar del foc anarquista els tan disputats frescos romànics del monestir de Sixena, avui al Museu Nacional. L’exposició s’inicia amb els primers treballs l’estiu del 1936 que van implicar salvar, concentrar en dipòsits i museus, classificar, restaurar i identificar les obres, amb propostes que anaven més enllà de la propaganda republicana, com l’Exposició d’Art Medieval Català organitzada a París, al Jeu de Paume, el 1937 (a la qual es dedicarà un espai monogràfic a les sales del romànic). Fotos de l’època mostraran els com
bois de camions que van transportar el patrimoni artístic. Serra va recordar ahir la importància d’explicar aquesta salvaguarda «en un moment en què veiem com cauen els Budes de Bamian o es destrueix Palmira». Reflexions que s’abordaran en activitats paral·leles que també tractaran sobre els fugits de la guerra o el conflicte vist des del còmic.
AFUSELLAMENT DE LORCA
El MNAC ampliarà aquesta primavera les sales de la col·lecció permanent dedicades a la Guerra Civil destacant-hi un nou espai dedicat al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París de 1937, ja que el museu conserva una important quantitat d’obres que van formar part d’aquesta mostra, algunes de les quals estan sent restaurades i es podran veure per primera vegada.
Una d’aquestes és Al·legoria de l’afusellament de Federico García
Lorca, pintada per Fernando Briones el 1937. «Era una de les que estaven tapiades amagades rere un mur del MNAC, juntament amb gravats satírics i afusellaments, que no havien vist la llum ni arribada la democràcia. Fins als 80 no es van atrevir a treure-les», va revelar Serra. A més, s’hi exposaran per primera vegada obres realitzades per dones artistes durant la guerra, es renovarà l’espai dedicat al cine exhibint-hi noves pel·lícules, en col·laboració amb la Filmoteca, i s’enriquirà el dedicat a propaganda de guerra amb nous cartells i obra gràfica.
EL VOL REPUBLICÀ
Les rèpliques dels avions soviètics s’hauran de desmuntar per arribar fins a la Sala Oval del MNAC ja que no caben per cap de les entrades del museu. Arribaran de la mà de l’artista Francesc Torres des del Centre d’Aviació Històrica de la Sénia, on la República va construir durant la Guerra Civil un estratègic camp d’aviació a l’inici del conflicte. Segons el mateix creador, que oferirà gràcies a ells la instal·lació Vol
interior (del juny al setembre), són uns avions que no volen i, en paraules de Torres, «un avió que no vola no és un avió, és una obra d’art». Amb aquesta creació, l’artista explora aspectes com l’impacte que va suposar en el conflicte la guerra des del cel o la idea de sacrifici, que relaciona amb obres de la col·lecció històrica del museu. Per exemple, per explicar el llaç entre el sacrifici bèl·lic i el sacrifici per la fe religiosa, juga amb la iconografia de la crucifixió i, en concret, amb la pintura gòtica del martiri de sant Pere, del mestre Pere Serra (segle XIV).
CONTRA ELS TÒPICS DE GAUDÍ
«Gaudí no era un geni aïllat i incomprès sinó un artista que representava i va saber interpretar el seu convuls temps», avisa Serra davant «un dels tòpics que desmuntarà la mostra, que arribarà 25 anys després de l’Any Gaudí i serà una revisió molt crítica del discurs sobre l’arquitecte». L’exposició, comissariada per Juan José Lahuerta, del 30 de setembre a gener del 2022, està concebuda visualment «gairebé com una òpera» i analitzarà l’enorme impacte de la seva obra a Barcelona i «la relació de dependència de la ciutat amb l’artista» en una fórmula que convidarà al debat de repensar com es presenta l’urbs al món.
Plans d’una Barcelona buida on només hi havia Ciutat Vella
El Museu Nacional
desmuntarà els tòpics al voltant del creador de la Sagrada Família
El centre que dirigeix Pepe Serra ampliarà les sales dedicades al conflicte bèl·lic
mostraran l’espai sobre el qual Gaudí va començar a treballar la seva obra i crear un pla d’urbanisme gràcies a «tenir com a mecenes Eusebi Güell, un dels homes més rics de l’Espanya de l’època», va remarcar Serra.
CERÀMICA ARRIBADA DEL JAPÓ
Dins de la línia de recuperar artistes clau per a Catalunya, el 3 de juny arribarà al museu la mostra Els colors del foc. Hamada i Artigas, amb un centenar de peces. Programada per a aquest any passat i posposada per la irrupció de la Covid, posarà en relleu l’obra del ceramista català Josep Llorens Artigas (1892-1980), que dialogarà amb la del seu col·lega Hamada Shōji (1894-1978) i amb l’art popular del Japó. Tots dos van mantenir una relació d’admiració mútua que visibilitza el fructífer vincle que artistes com ara Joan Miró o Eudald Serra van establir amb aquest art popular nipó.
INTERIORITATS DE LA BURGESIA
A la nova sala dedicada als interiors burgesos conservadors, des del febrer es mostraran exemples de les obres dels ensembliers o interioristes que van proliferar a la Barcelona de l’Exposició Universal del 1888, referent del modernisme. Tapissos, pintures, escultures i tota mena d’objectes, com la cadira de l’oratori Cendoya de Joan Busquets, pintures de Mariano Fortuny i de Joan Brull, de qui lluirà la recent adquisició, encara no exposada, A la llotja.n