«Tots els carrers de BCN haurien de tenir, a tot estirar, un sol carril per a cotxes»
Van tallar el carrer d’Aragó de Barcelona fa un any i mig per denunciar un model de ciutat que premia el vehicle privat. Es van presentar com a Eixample Respira i Guille López n’és el portaveu.
—¿Ha sentit alguna proposta electoral dels candidats a president sobre com reduir els nivells de contaminació?
— Ni una. Vaig veure el debat de TV-3 i no es va citar en cap moment. No he sentit res, així que suposo que no és una prioritat per a cap dels candidats.
— ¿El sorprèn?
— La política està molt allunyada de la realitat. I tot i que de vegades es parla del centralisme de Barcelona, crec que la inèrcia en l’àmbit de Generalitat és no incloure la contaminació en la reflexió de país, com si fos un problema local.
— ¿Per què creu que aquest tema no és a l’agenda política?
— Sí que hi és en àmbit municipal, però en àmbit de Govern crec que veuen més costos polítics que beneficis. Seguim lligats a un model antic de progrés vinculat al vehicle privat.
— Potser no en la política, però sí cada vegada més a l’agenda ciutadana. ¿Què ha canviat?
—Cada vegada hi ha més evidències de com la contaminació afecta la salut dels ciutadans. Estem deixant de normalitzar un model de ciutat en el qual el cotxe és predominant. I també perquè el confinament ens ha permès veure la ciutat sense vehicles i els beneficis que això suposa quant a qualitat de l’aire i soroll. Hem pogut obrir les finestres i respirar. Per desgràcia, gairebé estem com abans de la pandèmia.
— ¿El cotxe, com la banca, sempre guanya?
— Suposa un de cada quatre desplaçaments i continua sent una opció per a molts per la quantitat d’incentius públics que té. Creiem que una zona com l’àrea metropolitana és on més sentit té la mobilitat compartida. Cal deixar de dissenyar les ciutats incentivant el cotxe. Cal tenir en compte, per exemple, que el 80% dels desplaçaments metropolitans són de menys de 10 quilòmetres. I això significa transport públic i sharing. Però per a això necessitem les infraestructures necessàries, és clar. És insostenible que la majoria dels cotxes portin un sol ocupant.
— ¿El peatge urbà ajudaria?
— L’experiència de Milà i Estocolm demostra que la reducció de cotxes és d’entre el 20% i el 30%, de manera que ens sembla una mesura racional.
— No seria gaire popular...
— Jo no dic que calgui eliminar cotxes, sinó que se’n faci un ús més racional. I que la gent que es mou diàriament en el seu vehicle privat s’adoni del preu que paguem tots pel que fa a salut i soroll. I d’ocupació del carrer, que hauria de tenir un ús purament ciutadà. Gran part de la via pública la dediquem a emmagatzemar cotxes. Això és privatitzar l’espai de tots, no hauria d’estar permès, i menys en una ciutat tan densa com la nostra. Cal limitar molt les places en superfície i, per descomptat, baixar de les voreres totes les motos.
— Canviar les normes del joc no serà fàcil.
— La culpa d’aquest ús irracional del cotxe no és del ciutadà, sinó de les administracions que fan dècades que incentiven la mobilitat privada. I no només en espai, també en ona verda semafòrica que permet creuar la ciutat a tota velocitat, infraestructures milionàries, carrers que són autopistes... ¿Però què passa amb la mobilitat activa, el transport públic, caminar o la bicicleta? Una Barcelona amb menys cotxes continuarà sent pròspera i dinàmica, alhora que habitable. I no pot ser que ens donem terminis tan amplis. A Londres, la zona de baixes emissions ja restringeix els cotxes que aquí no es vetaran fins l’any 2024.
—¿Tot va canviar amb Greta Thunberg?
— Nosaltres diferenciem molt la lluita contra el canvi climàtic i la batalla contra la contaminació i el soroll a les ciutats. Ciutadans i planeta són dues lluites alineades, però el problema de la contaminació és transversal. La nostra no és una lluita ecologista, sinó en defensa de la vida dels veïns.
— ¿Com és un carrer ideal?
— Hi ha d’haver carrers secundaris, amb predominància del vianant i del verd, i una xarxa bàsica que tingui a tot estirar un sol carril per a cotxes. Com deia l’alcaldessa de París, que travessar la ciutat de punta a punta sigui viable però no incentivat.
— ¿Aragó amb un sol carril?
— Així és.
— Molts regidors del govern de Barcelona aplaudeixen les seves mobilitzacions. ¿Què li sembla?
—Doncs que no pots estar a l’hort i a la vinya. Fa falta més valentia i lideratge polític. És veritat que els comuns no tenen majoria, però sí que poden imposar certes prioritats.
— ¿No veu que sigui una prioritat?
—Clarament no ho és. ¿Quins són els motius? No ho sé. ¿Electoralisme? ¿Falta de valentia? Ells diuen que hi ha plena voluntat per fer-ho però que com que són canvis complexos ens demanen temps. Després veiem com altres actuacions es fan molt ràpidament, com l’ampliació de terrasses de bars i restaurants. En canvi, per a la pacificació d’entorns escolars es donen quatre anys.
— ¿Esperava molt més dels comuns?
— Espero més de tots els partits polítics.
— ¿Algun partit l’ha intentat fitxar?
— No.
— ¿Li agradaria entrar en política?
— No ho descarto, però ara amb l’activisme hi ha moltes coses per fer. La política està molt en la lluita de fang. Des dels barris es pot treballar més pels veïns. Ara volem crear complicitats amb altres ciutats, per això hem traduït la web al castellà i a l’anglès.
— ¿S’han vist amb Ada Colau?
— Fa un any. Com amb la resta de partits, alineada amb el diagnòstic, sobretot amb el tema de les escoles ens va dir que era una qüestió personal. El problema és que les actuacions als carrers que formen part de la xarxa bàsica són molt superficials. No entenem per què el ritme és tan lent. Falta rapidesa i contundència. No sembla que sigui una prioritat.
— ¿Ha parlat amb els partits de l’oposició?
— Amb tots. I sempre és el mateix. Tots estan alineats en el fet que estem davant un problema greu. Tots estan convençuts que la ciutat canviarà, però discrepen en com fer-ho. Tots ens han sorprès de forma negativa.
«Gran part de la via pública es dedica a emmagatzemar vehicles. Privatitza l’espai de tots» «Hi ha regidors que recolzen les mobilitzacions, però no es pot estar a l’hort i a la vinya»