Casado i la seva nova realitat de l’1-O |
Protagonistes d’aquella jornada a la Moncloa i la direcció del PP neguen que el partit demanés a l’actual líder que donés la cara el dia del referèndum.
L’1 d’octubre del 2017 es va fer molt llarg a la Moncloa. El comitè de crisi, compost per una desena de persones, va estar reunit durant tot el dia en dues sales al costat del despatx del llavors president, Mariano Rajoy. A la seu del PP no hi havia tanta concurrència. Segons es va informar aleshores, Fernando Martínez-Maillo, coordinador general, va estar al seu despatx amb alguns assessors de premsa. Dies enrere, recorden ara antics col·laboradors de Rajoy, ja s’havia decidit que la política de comunicació la coordinaria la Moncloa. I quan tots els mitjans, també els estrangers, van començar a narrar les càrregues policials per impedir el referèndum, es van reafirmar en l’estratègia: l’Executiu era l’únic que podia donar resposta al que s’estava vivint.
La gravetat de les imatges va portar Sáenz de Santamaría a fer, ja al migdia, una primera declaració, en la qual va dir que tot era «una farsa». A la nit va sortir el mateix Rajoy per afirmar que havia sigut «una mera escenificació». La política de comunicació d’aquell històric dia ha tornat a primera línia perquè Pablo Casado, actual president del PP, va assegurar dimarts a RAC1 que ell es va negar a donar la cara pel seu partit. Llavors era el vicesecretari de comunicació i, malgrat mostrar llavors la mateixa duresa que la resta dels seus companys contra l’independentisme, ara ha dit que no va voler sortir a defensar l’Executiu perquè no estava d’acord amb la seva estratègia per impedir el referèndum.
Les seves paraules han sorprès els protagonistes d’aquella jornada. En cap moment, Rajoy, Maillo o la secretària general i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, li van demanar a Casado que sortís davant les càmeres a analitzar la jornada. Consultades per aquest diari, algunes de les persones que van estar a la Moncloa i a Génova aquell dia lamenten que l’actual president faci ara una esmena a la totalitat de la política contra l’independentisme de Rajoy quan llavors no va mostrar cap dubte. Diversos d’aquells dirigents i assessors de comunicació, consultats per aquest diari, no volen carregar en públic contra ell pel delicat moment que travessa el PP pel judici de la caixa b i el mal resultat que pronostiquen les enquestes a Catalunya.
Encàrrec de Feijóo
Ahir, a Telecinco, Casado va insistir a afirmar que «les coses es podrien haver fet millor» i «no s’hauria d’haver portat les forces policials a aquest límit». Preguntat per aquest desmarcatge, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va assenyalar que «a ningú li agrada veure els cossos i forces de seguretat de l’Estat havent de dissoldre les concentracions», però va afegir que «l’obligació d’un Estat, quan és atacat, és defensar-se i fer complir la legalitat, que és el que es va fer a Catalunya aquell diumenge». L’encàrrec, per la via gallega, li ha arribat.