El Priorat, una bombolla de doble tall
«No entenc que es dediquin mitjans a votar quan hi ha tant per arreglar», diu una veïna
«Només amb una mica de vent o de pluja ja se’n va la llum o el telèfon», lamenta un alcalde
No són les eleccions les que estan en boca dels veïns de la comarca, famosa pels seus vins, sinó la pandèmia. Cansats d’uns polítics que, diuen, no compleixen les promeses, se senten tractats com a ciutadans de segona per les administracions davant la falta d’ajudes i els deficients serveis.
Una fina pluja cau sobre Falset, capital de la comarca del Priorat, però no impedeix a la Lola, de 88 anys, anar a comprar el pa a la Fleca Pedret, al costat de la Carme, que l’ajuda a casa. «Estem preocupades per la pandèmia. Tot es veu molt negre». Un centenar de metres més enllà, una clienta entra a la farmàcia de la plaça de la Quartera. Intranquil·la: «¿Ja sabeu que hi ha hagut un brot a l’institut?». «A la gent li preocupa la Covid, no les eleccions» –confirma Mireia, la farmacèutica–. Jo no votaré. No entenc que amb tantes prohibicions et deixin anar a mítings i a votar, ni que es dediquin tants mitjans a unes eleccions quan aquí, per exemple, hi ha molt per arreglar. També paguem impostos». I desgrana una llista de reclamacions als polítics que coincideixen amb la de molts veïns d’aquesta comarca de 23 petits pobles que ronden els 200 habitants. Un Priorat els preuats vins del qual han atret un turisme de qualitat –ara absent amb els confinaments–, que viu majoritàriament de l’agricultura –vinyes i oliveres–, però que segueix, afirmen, molt oblidat per les Administracions.
«És trist que amb situacions com la pandèmia, el temporal ‘Gloria’ o la nevada d’aquest gener amb el Filomena, sembla que siguem ciutadans de segona o de tercera», lamenta Xavier Gràcia. Ell es va instal·lar a la comarca amb 19 anys i ara, amb 42, a més de dedicar-se a l’enologia és president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Gratallops (uns 200 habitants i 25 cellers). «Amb el canvi climàtic cada vegada ens afecten més els fenòmens extrems, però hi ha coses bàsiques que fallen contínuament, com l’internet. Amb una mica de vent o pluja n’hi ha prou perquè se’n vagi la llum o el telèfon. Falta una xarxa de fibra», explica Gràcia, que afegeix a la llista el deficient manteniment de les carreteres. Així, la nevada va deixar incomunicats i fins a 20 hores sense subministrament elèctric alguns pobles. Sense una bona xarxa d’internet, el teletreball es complica i dificulta atraure nous veïns per evitar la despoblació d’una zona rural on «el 60% són gent gran; els joves se’n van fora perquè hi ha poques opcions de feina que no estiguin lligades a l’agricultura». I es necessita, afegeix, «una política de vivenda perquè l’especulació ha disparat els preus».
«Prometen però no compleixen»
A 15 quilòmetres de Falset, a la Vilella Baixa, que Josep Maria Espinàs va batejar com «la Nova York del Priorat», el seu alcalde i lampista, Dani Siuraneta, opina que «la gent aquí està molt cansada de la política i dels polítics, que prometen però no compleixen». Coincideix amb les reclamacions de Gràcia i recorda que van haver de ser els mateixos veïns i els pagesos amb els seus tractors els qui van netejar de neu carrers i carreteres. «Amb el Filomena, el Govern ens ha promès ajudes, però encara no ha arribat la subvenció que ens van aprovar amb el Gloria. Molts camins necessaris per a l’agricultura segueixen destrossats perquè els ajuntaments no tenim prou diners per arreglar-los».
També Enric Sabaté sent diàriament com parlen del coronavirus, però amb prou feines de les eleccions, els feligresos que acudeixen a Cal Centre, negoci de xarcuteria artesana a la Vilella Baixa, que serveix gènere a restaurants i cases rurals, «molts tancats pel confinament municipal, i ara comarcal, que aquí ningú entén». Ho recalca, a punt de jubilar-se, Jordi Sabaté (un cognom comú al Priorat): «No té sentit aplicar les mateixes normes fetes amb mentalitat urbanita a Barcelona que a aquests pobles, que són bombolles per si mateixes. La gent necessita sortir perquè hi ha molts serveis que els municipis no tenen: gasolina, el banc, botigues...».
Un dels restaurants que s’han vist obligats a tancar aquests dies és el Brots, a Poboleda, a pocs quilòmetres de la Cartoixa de Scala Dei, sota la serra del Montsant, parc natural. El dirigeix el xef belga Pieter Truyts, que es va instal·lar a la comarca després de transitar per alguns estrelles Michelin.
Ara té els tres treballadors en erto. «Jo no puc votar perquè soc estranger, però la meva dona, enòloga a Gratallops, sí que hi anirà. Serveix per valorar la mala gestió que s’ha fet, sobretot des de Salut i Treball. I encara no hem cobrat les ajudes. Només importa la foto amb la primera vacuna».
Vacuna que es pregunten quan arribarà. Només hi ha un CAP a Falset. Als pobles, un metge passa consulta entre setmana. Hi ha molta gent gran que necessita ajuda a domicili. Per sort, explica Núria Durán, treballadora social al CAP de Salou i veïna de la Vilella, «s’ha teixit una xarxa espontània de voluntaris que els ajuden en el que faci falta». Ho confirmen Siuraneta i Gràcia. «La Vilella és com una bombolla, gairebé no hi ha hagut cap cas», afegeix Durán. Com a la resta del Priorat, a excepció del brot a la residència de Falset (40 morts). Una bombolla en l’àmbit sanitari, que espera no continuar sent-ho en el socioeconòmic.