Recuperar la mobilitat, però no la pol·lució

El descens en el conjunt del 2020 d’un 28%-30% dels nivells de pol·lució a Barcelona i la seva àrea metropolitana va ser una de les poques conseqüències positives de la pandèmia. Tot i que les xifres van créixer en el segon trimestre, el confinament estricte de la primavera i la lenta i zigzaguejant recuperació posterior van provocar una dràstica caiguda del trànsit que s’ha vist reflectida en unes xifres que no es donaven des que fa 20 anys es va publicar el primer informe de la plataforma Contaminació Barcelona. En una ciutat que figura, segons les dades de l’institut ISGlobal, entre les 10 més contaminades d’Europa, si es mantingués aquesta tendència (clarament causada per una gens desitjable reducció obligada de la mobilitat i pel descens de l’activitat laboral, comercial i turística) i es reduís el trànsit en un

12% en relació amb els temps pre-Covid, els experts calculen que es podrien evitar 1.400 morts a l’any.

El repte és mantenir la disminució de contaminants a l’aire de la ciutat quan es recuperi el pols, no que la paràlisi de la mobilitat sigui crònica; però ja fins i tot amb una reactivació molt lluny de la normalitat, la pol·lució està augmentant. Les reticències a l’ús del transport públic han de desaparèixer, ha de tornar a fidelitzar els seus usuaris quan l’activitat repunti i s’hauran de mantenir, com a mínim, les mesures per dissuadir l’ús dels vehicles privats contaminants en la mobilitat individual i el creixent fenomen del repartiment a domicili.

n