SECRETARI GENERAL DE METGES DE CATALUNYA (MC)
Sectors tan diferents com el del comerç i els professionals sanitaris reclamen compromís de l’Administració
En un moment en què encara ens costa imaginar el final de la situació de pandèmia actual, la necessitat de trobar solucions i mecanismes que ens ajudin a mantenir la nostra activitat comercial s’agreuja. I això és així, perquè a la urgència evident d’això se sumen els plans, projectes i peticions que han passat al final de la llista de prioritats o simplement han quedat al calaix de partits i Govern.
Tot el viscut fins al moment durant aquests últims 11 mesos ens avala en la nostra recurrent petició que ja fa massa temps que és necessària una reafirmació absoluta i clara de recolzament dels nostres polítics a l’activitat econòmica del nostre país. Necessitem tenir la certesa que com a sector capital de l’economia el comerç no és menyspreat i que se’ns té en compte per dissenyar i desenvolupar polítiques que es corresponguin a les nostres necessitats reals. Les restriccions i ajuts d’aquests últims mesos són una clara mostra del que per a nosaltres significa menysprear el comerç. Se’ns ha estigmatitzat sense més ni més; han ofert uns ajuts totalment insuficients per a una cobertura de mínims, i ens han penalitzat amb mesures incoherents, com l’obligació de tancar els dissabtes, quan és obvi que els protocols de seguretat que estem aplicant als nostres establiments des de l’inici de les restriccions –aforament, distància, desinfecció, ús obligatori de mascaretes, etc.– han sigut sempre els mateixos durant tota la setmana, de dilluns a dissabte. Amb això només s’ha afavorit la compra a través de plataformes online que han seguit autoritzades a vendre producte essencial o no, de dilluns a diumenge, les 24 hores al dia. La situació de pandèmia ha fet més evident que mai que els hàbits de compra estan canviant i que això requereix una reconversió comercial que des de Barcelona Comerç treballem des de fa temps i que necessita el compromís dels governants perquè la seva materialització sigui possible.
Davant nostre tenim el gran repte d’adaptar-nos, en un temps rècord, als nous requeriments de servei, digitalització i connectivitat amb el client, i això vol dir inversió, formació i recursos. Necessitem que els que es postulen al Govern de la Generalitat ho tinguin molt present i desenvolupin plans específics i urgents, com van aconseguir, per exemple, la indústria, en el seu moment. És necessari que s’activi de veritat la llei de la segona oportunitat que ens permeti als comerciants mantenir els nostres negocis, adaptar-los i conservar els nostres béns.
Necessitem agilitat, implicació i compromís de la classe política per mantenir viu el comerç de proximitat. Necessitem que es treballi en una reforma del mercat laboral que aposti per la qualificació professional; demanem que es dissenyin mecanismes legislatius i fiscals que acompanyin l’activitat comercial en comptes de posar-li pals a les rodes; exigim que no s’encobreixi més la competència deslleial d’empreses que ni tan sols tributen al nostre país; necessitem que es deixi de posar en dubte la propietat privada... En definitiva, necessitem polítiques sostingudes en el temps que dotin de seguretat i certesa les nostres decisions com a empresaris i ens ajudin a mantenir aixecades les persianes dels nostres comerços i amb això, que el model únic de comerç de proximitat del qual disfrutem continuï sent un actiu per a tota la ciutadania i un tret diferencial de valor per al nostre país.
nEl Govern que sorgeixi del 14-F té davant seu un repte majúscul: la reconstrucció social i econòmica del país després de l’impacte provocat per una pandèmia encara sense horitzó. Reconèixer l’extraordinària dificultat del moment és un exercici d’equanimitat. No obstant, les organitzacions de la societat civil tenim el deure de fixar les necessitats dels nostres àmbits d’actuació i de fiscalitzar la gestió i denunciar les decisions –o la seva absència– que suposen un perjudici per als serveis públics o pel progrés i el benestar de la població.
Les polítiques de salut seran les grans protagonistes de l’acció del nou Govern. Decisions transcendentals per continuar gestionant la crisi sanitària i definir com serà la sanitat postpandèmia. Els professionals demanarem que ens escoltin i que ho facin de veritat. És una demanda senzilla, factible i merescuda després de més d’una dècada patint retallades, ajustos i mesures de desmantellament de la sanitat pública. Aquesta política ha sigut rebuda com un maltractament per part del personal. La pandèmia ha sigut el trist colofó del disbarat que ha regit la sanitat catalana des de la crisi econòmica del 2008.
El Govern, doncs, haurà de ser sensible a aquesta realitat. Comptar amb els professionals i convertir-los en aliats, perquè només així podrem sortir de l’atzucac. I això també ha de traduir-se en una millora substancial, estructural i transversal de les condicions laborals i retributives dels treballadors. A mi em toca parlar dels facultatius. De la mateixa manera que l’abnegació i la vocació del col·lectiu és inqüestionable, també hauria de ser-ho que no reben el reconeixement que mereixen, i no només en l’aspecte retributiu. Tenim un gran problema com és la jubilació del 40% dels metges i metgesses en actiu en els pròxims 10 anys. És urgent planificar la reposició d’aquests professionals i fer-ho pensant que l’oferta i el projecte sigui prou atractiu i motivador per a les noves generacions de facultatius extraordinàriament preparats, que són rebuts amb els braços oberts (i amb alfombra vermella) fora d’aquí.
Un dels mantres dels manuals d’autoajuda és que una crisi és alhora una oportunitat. Més enllà del tòpic, la pandèmia ha demostrat que el model sanitari que coneixíem ha arribat al final del seu recorregut. La implosió ha sigut traumàtica, però també ha assenyalat els dèficits i els errors que no s’han de repetir. Novament, les propostes de les organitzacions professionals han d’apuntalar el nou model, reforçant el seu caràcter públic i l’equitat, la universalitat i la qualitat de l’assistència.
Per fer-ho possible serà necessària voluntat política, mà estesa, però, sobretot un impuls pressupostari històric. El pressupost de la Conselleria de Salut és de 10.000 milions d’euros i necessita un increment del 50% per atendre les necessitats, planificar i desenvolupar les reformes que tornin a la sanitat catalana una posició d’excel·lència.
Els facultatius volem que aquest nou sistema de salut es regeixi per la gestió clínica, cosa que significa situar els professionals en el centre i que les decisions responguin sempre al que és millor per als pacients. Deixar enrere els criteris economicistes, sovint de dubtosa eficàcia, perquè prevalgui la raó mèdica. Per aconseguir-ho, demanem un espai d’interlocució directa amb l’Administració. Nosaltres ja estem asseguts a la taula.
n