Anunci d’ajudes a les residències a dos dies del 14-F

Una injecció de 50 milions d’euros a les residències privades millorarà les condicions dels auxiliars que treballen en primera línia.

A Catalunya, menys del 2% de les residències per a avis són de gestió i titularitat pública. De fet, el Govern finança prop del 57% de les places a les residències privades perquè les persones dependents puguin costejar un geriàtric amb els ajuts de la llei de dependència. Aquest model és el que reforçarà l’últim decret que està previst que firmi Chakir el Homrani com a conseller d’Afers Socials abans de les eleccions de diumenge.

D’aquí pocs dies es preveu incrementar un 4% els fons públics que perceben les residències privades finançades pel Govern. La millora de fons, implorada des de fa dècades per les patronals, està condicionada que els geriàtrics apugin un 12% el sou als treballadors.

Només 17 residències catalanes per a la tercera edat (de 1.631 places) són de gestió totalment pública. En residències públiques gestionades per ens privats que han guanyat un concurs públic hi ha 8.667 places (el 14% del total). Tot i que el gruix de l’atenció als dependents a Catalunya recau en les 19.500 places de residències privades que es financen amb fons públics amb concerts o convenis de col·laboració (33% del total) i les 9.126 places de la privada que els residents es paguen amb l’ajut econòmic de la Generalitat (15%).

De fet, només el 35% de les places a les residències són exclusivament privades. És el resultat d’unes polítiques iniciades abans de l’època de les retallades que han preferit delegar en la concertació privada l’atenció als dependents.

Les crítiques a aquest model han crescut especialment amb els milers de morts registrats amb la pandèmia del coronavirus als geriàtrics. Sorprèn que, a dos dies de les eleccions, la Generalitat prometi una pujada del 4% de la tarifa de cada llit dels geriàtrics que li cedeixen places, que suposa un augment de 50 milions d’euros respecte al pressupost de l’any anterior.

La reclamació de patronals i sindicats per una millora de les aportacions públiques, congelades des de fa una dècada, ve de lluny. El 2019 ja es va aprovar una lleugera millora de 14 milions d’euros, i ara n’arriba una segona molt més rellevant. El primer augment de subvencions no va impactar en els sous dels treballadors en un sector altament precaritzat i amb salaris que no arriben al mínim interprofessional.

Quan la principal patronal del sector geriàtric català, l’ACRA, va demanar de nou una pujada de les tarifes públiques per a aquest 2021, la conselleria va exigir que es milloressin els sous a través d’un conveni de la dependència. «Fa mesos que informàvem la Generalitat que els sous dels cuidadors als geriàtrics continuaven sent més que precaris malgrat les millors tarifes», assenyala el responsable d’acció social de la UGT, Jaume Adrover. En dues setmanes, la UGT i CCOO han negociat un principi d’acord amb l’ACRA, que també han firmant la Unió Catalana d’Hospitals i el Consorci de Serveis Socials de Catalunya.

De 903 a 1.111 euros de sou

Aquest document planteja que per primera vegada a Catalunya hi hagi un conveni col·lectiu que reguli els sous dels treballadors de la dependència millorant els sous del conveni estatal. Això només afecta els centres de dia i geriàtrics on l’aportació de la Generalitat superi el 60%. Allà els treballadors tindran un augment del 6% del sou aquest 2021, i del 12% el 2023. Els auxiliars que han estat en la primera línia de la pandèmia passaran de cobrar 903 euros al mes a 1.111 el 2023. «És un primer gran pas per dignificar la tasca d’aquests treballadors», celebra la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual. A altres patronals de geriàtrics, no obstant, no els agrada aquest acord.