Arriba a Europa el ‘footbowling’
És l’esport de moda de l’Amèrica profunda: allà es juga a bitlles amb pilotes de futbol americà. Acaben d’obrir a l’Eixample les primeres pistes ‘indoor’ del continent.
Et sents més desubicat que un alcalde sense vacuna. Ara mateix ningú podria distingir si tires unes bitlles o et poses a ballar el Gangnam style. Tardaràs almenys cinc llançaments a fregar-ne alguna; 10, a recuperar la dignitat. Aquí les boles no porten forats on enganxar els dits, tot i que són més esmunyedisses que la identitat de M. Rajoy. En comptes de sabates de pista de bitlles, t’entren impulsos de llogar xancletes amb mitjons. És l’esport de moda de l’Amèrica profunda: s’hi juga a bitlles amb pilotes de futbol americà.
Es va donar a conèixer com a fowling. Bowling (bolos), però amb efe de ‘futbol’. Si ho tecleges a Google, hi apareixen naus immenses plenes de bitlles i americans amb posat de la Superbowl. Ja té la seva pròpia Super Fowl, associació, tornejos, entrada a la Viquipèdia, fins i tot pots trobar per Youtube com construir-te el teu propi camp portàtil en pla Bricomanía.
Inventat per casualitat
Acaba d’obrir a Barcelona a batzegades per la Covid. És el primer camp indoor de tot Europa on practicar aquest esport híbrid. Comparteix local amb els escape rooms de Golden Pop (Girona, 7). Són 350 metres quadrats d’herba artificial. Dues fileres de plataformes, cada una amb 10 bitlles a sobre. 14 metres a tret de pilota de cap a cap. Se sua, sí. Un acaba amb tants cruiximents al braç com Paquirrín d’estendre la mà per cobrar exclusives.
Vindria a ser una barreja de futbol americà, bitlles i el joc de la ferradura, sol comparar el seu ideòleg de Detroit: Christopher Hutt (Chutt), un paio amb barba ‘hipster’ i pinta de fer strikes sense parpellejar. El va inventar per error el 2001, quan va estar amb els seus amics a les 500 milles d’Indianapolis, ha explicat ja mil vegades als mitjans americans. Havien construït una pista de bitlles domèstica que no acabava de funcionar. Algú jugava al costat amb una pilota de futbol americà, va fer una mala passada, va tirar unes bitlles sense voler i, ¡pam!, se’ls va encendre la bombeta. Van treure un altre pack de bitlles i van començar a fer-les caure a cops de pilota. Al final del dia, ja havien ideat les regles bàsiques que encara mantenen avui.
Fowling ha passat a ser marca registrada. «L’esport per si mateix es diu football bowling», puntualitzen des de Hamtramck (Michigan). Allà Chutt en va obrir el 2014 la casa mare: un mastodont de 30 pistes. Les seves franquícies es repliquen per Grand Rapids, Cincinnati, Atlanta, Indianapolis. Malgrat el coronavirus, mantenen lliga setmanal i tornejos almenys cada dos mesos, expliquen. No donen nombres de jugadors ni avanços de futures obertures. «L’interès
Als Estats Units hi ha naus amb 30 pistes, tornejos, Lliga, associació i fins i tot Super Fowl
–es limiten a dir– continua augmentant». «És una cosa que allà està molt arrelada», diu Pere Guevara. Footbowling, el denominen aquí. «Estaria bé organitzar un circuit mundial», riu al seu costat Albert Soler, un altre dels socis d’aquesta nova pista de bitlles. Allà on el veus, ha sigut gairebé una desena de vegades campió de Catalunya de ping-pong.
Et donen dues pilotes a elegir (la reglamentària i una més petita amb la qual reduir l’ansietat dels principiants). S’agraeix el gel hidroalcohòlic. La pilota s’agafa millor. Qualsevol hi pot jugar, prometen. Avui serà la prova de foc: hi ha un parell de principiants que suspenien gimnàstica a l’escola.
Et col·loques darrere d’una plataforma amb 10 bitlles. Al fons, hi ha les dels teus contrincants. «48 peus», marca el reglament oficial. Uns 14 metres. Que és la distància –comprovaràs ben aviat– que popularment es coneix com «a prendre pel cul». ¿L’objectiu? Fer caure les bitlles a cops de pilota sense sobrepassar la línia de llançament (darrere de la teva plataforma). Ull amb els rebots d’aquestes pilotes, que són traïdores. Aquí mai saps per on t’arribarà un cop, com al Congrés. Cal exercitar les mirades de reüll. «Has d’estar atent», t’adverteix l’Albert abans de començar. Et poden tombar les bitlles a traïció fins i tot els equips que estan jugant al costat.
Qualsevol estil val
«Entres en calor de seguida», t’avancen els socis. Sí, ja estàs suant al tercer llançament. «¡¡Uuuuuuiiiii!!». És el so més repetit en una partida de neòfits. «Els primers llançaments ni t’acostes, és normal», et tranquil·litzen. Hi ha qui tira la pilota des de baix, com a les bitlles convencionals. Tot val. Fins i tot en pla petanca. Va passar per aquí un campió d’Espanya, expliquen, i no ho va fer malament.
«Com que és una cosa nova, no et sents un complet inútil, tot i que ho siguis», riu l’Abel, un dels principiants d’avui. El seu equip ha perdut, però almenys ha fet caure nou bitlles. «M’he sentit dolent, però no terrible», treu pit. ¿El que més costa? «La punteria». La pilota fa més voltes que el discurs d’un polític. Però no, al final ni necessites el braç de Tom Brady ni una nòvia top model. Un acaba més confiat que Julio Iglesias amb un test de paternitat. Almenys fins que descobreixes que per un escape room del costat deambula Freddy Krueger.