‘La chica del brazalete’
Una noia menor d’edat és acusada de matar la seva millor amiga després de passar una nit d’excessos. El director francès Stéphane Demoustier es va basar en el mediàtic cas d’Amanda Knox com a punt de partida per emprendre el seu segon llargmetratge de ficció, La chica del brazalete, però desterrant per complet el punt de vista sensacionalista per centrar-se en el nucli familiar i de quina manera afecta una tragèdia d’aquestes dimensions els progenitors.
Per això, encara que tot graviti al voltant de la jove inculpada, Lise Bataille (l’extraordinària debutant Melissa Guers), la pellícula està explicada des de la perspectiva dels seus pares, Bruno (Roschdy Zem) i Céline (Chiara Mastroianni), que hauran d’enfrontar-se durant el dur procés penal no només al dubte de si en realitat la seva filla és culpable o innocent, sinó també a la revelació que no coneixen res sobre ella.
La chica del brazalete utilitza el thriller judicial per parlar de la incomunicació entre pares i fills i de l’abisme generacional que els separa. En aquest sentit és un magnífic retrat de l’adolescència i de tot el que l’envolta com una autèntica incògnita tant per als adults que intenten analitzar-la com per al mateix espectador. El director decideix que mai arribem a saber com és Lise. La veiem darrere el vidre de la sala de judicis freda i immutable i també en la seva vida quotidiana parapetada per capes i capes d’introspecció molt inquietants.
Tot i que l’espectacle més lamentable és sens dubte assistir a la manera en què els adults continuen perpetuant els valors retrògrads utilitzant la llibertat sexual de la jove com a arma per estigmatitzar-la i condemnar moralment. El director utilitza els recursos bàsics del gènere per configurar una intriga atapeïda d’ambigüitat i ho fa a través d’un estil tan minimalista com auster, tan hermètic com alhora magnètic.
n