‘Swallow’
a pica és un trastorn alimentari que incita els que el pateixen a menjar coses que no són aliments, i Swallow l’utilitza com a premissa per explorar l’angoixa d’una mestressa de casa embarassada que comença a ingerir bales, piles, claus, descargoladors, candaus i grapats de sorra. I com a resultat la pel·lícula aconsegueix ser aterridora sense necessitat de recrear-se amb imatges escabroses, i deixant que siguin els interrogants que envolten la malaltia el que ens sumeix en la inquietud.
En part, el desordre de Hunter (Haley Bennett) sembla ser un càstig pel rol de dona trofeu al qual la seva vida aparentment perfecta ha quedat reduïda. I similarment la pel·lícula adopta una estètica impol·luta per emfatitzar la lletjor que sotja sota la superfície del matrimoni i dels rols de gènere. Per moments, el poder suggestiu de la narració corre el risc de veure’s enfosquit pel seu valor com a paràbola sobre la lluita feminista contra el patriarcat; però el perill aconsegueix esquivar-se tant gràcies a l’habilitat del director, Carlo Mirabella-Davis, orquestrant escenes impactants com la subtilesa amb què Bennett s’endinsa en el subconscient del seu personatge i el fa avançar entre la passivitat i la desesperació cap a un clímax demolidor, en el qual la seva mania digestiva revela els seus motius reals: una autodestructiva necessitat de penitència, però també un afany per recuperar el control corporal i existencial.
n