Larry Flynt, el pornògraf paladí de la llibertat d’expressió
L’últim rei del porno ha mort a Los Angeles als 78 anys, un fascinant personatge amb un llegat que va més enllà de ‘Hustler’ i el sexe.
Potser el que caldria remarcar de la mort del pornògraf Larry Flynt no és que desaparegui l’últim rei del porno, que és cert, sinó que ha deixat aquest món el més improbable defensor de la llibertat d’expressió als Estats Units. ¿Pot l’home que va guanyar-se la fama amb una revista, Hustler, famosa per les seves portades sovint considerades degradants (com aquella, potser la més famosa de totes, en la qual una dona era engolida per una picadora de carn), ser recordat com el paladí que no va desistir mai en la seva defensa de la llibertat consagrada a la Primera Esmena de la Constitució nord-americana? És a dir, ¿pot ser considerat un heroi? Pot, tot i que molts s’hi regirin en contra. Flynt, un megalòman a la seva manera que va dir que Moisès havia alliberat els jueus, Lincoln els esclaus i ell els neuròtics, no era la classe de paladí que un escolliria al mercat de paladins per defensar la seva causa.
«No tornarem a mostrar les dones com si fossin trossos de carn», s’autocitava Flynt a la portada d’aquell número, el del juny de 1978, avui esdevingut una peça de col·leccionista. Aquells que li han dit hipòcrita, entre altres adjectius allunyats de l’edificant, s’aferren a contradiccions com la d’aquesta portada, quan el cert és que cap ésser intel·ligent podia creure que era de debò. Era l’editor de Hustler, la revista de sexe explícit per a homes desitjosos d’una bona dosi de realisme brut, pervers i decadent, als antípodes quant a intenció respecte al preciosisme de Playboy. Entre les moltes senyes d’identitat de la revista hi havia Chester The Molester, una tira còmica sobre un personatge que es dedicava a assetjar sexualment dones i adolescents púbers.
Nascut al si d’una família pobra del pobre poble de Lakeville, Kentucky, Flynt va posar els fonaments del que acabaria mereixent el nom d’imperi amb un club de striptease, el Hustler Club, que va obrir el 1965 a la ciutat de Dayton, Ohio. Li va anar bé i en va obrir alguns en el mateix estat, i a principis de 1972 va crear el
Hustler Newsletter, una modesta publicació de dues pàgines en blanc i negre que informava sobre les activitats dels seus clubs. Dos anys més tard sortia al carrer el primer número de Hustler tal com faria les delícies d’una legió d’homes nord-americans àvids de pornografia bruta; tal com ofendria els puritans i portaria repetides vegades el seu amo als tribunals en defensa de la llibertat d’expressió; tal com desfermaria l’instint assassí de Joseph Paul Franklin, el supremacista blanc que va intentar matar Flynt després de veure a la revista la imatge d’un home negre mantenint relacions amb una dona blanca. Els seus trets van deixar el magnat paralitzat de la cintura cap avall.
L’atemptat va tenir lloc a la sortida d’un tribunal on Flynt estava sent jutjat per escàndol públic, una activitat que la seva desimboltura editorial i la inclinació d’alguns col·lectius a ofendre’s amb facilitat van convertir en una constant. «Hustler és ofensiva fins al punt de ser iconoclasta –va dir una vegada. Aquest és el nostre objectiu, ser ofensius». Però hi va haver una batalla legal, entre totes les que va entaular, més famosa que les altres: la que el va enfrontar amb el pastor evangelista televisiu Jerry Falwell, que va denunciar la revista per una caricatura que el mostrava dient que la seva primera trobada sexual havia sigut amb la seva mare en un lavabo. Després d’una sentència en contra d’un jurat popular, Flynt va portar el cas al Tribunal Suprem, que va sentenciar al seu favor amb l’argument que la paròdia tenia protecció constitucional.
Potser l’únic que feia falta per entronitzar la seva condició de personatge pop era una pel·lícula, favor que li va fer Milos Forman el 1996 amb L’escàndol de
Larry Flynt. Va ser la versió cinematogràfica d’un home que no va limitar la defensa de la llibertat només a la d’expressió. També va defensar el matrimoni gai i l’abolició de la pena de mort, i va finançar generosament projectes per a la prevenció de l’abús infantil, entre altres causes que va fer seves.