La Vuelta 2021 descobrirà un colós anomenat Gamoniteiru
La pròxima ronda espanyola, que es correrà entre el 14 d’agost i el 5 de setembre, presenta un nou cim a Astúries, de 15 quilòmetres, en el qual el percentatge no baixa mai del 10%.
Hi ha Vueltas que es fan famoses per una sola muntanya. Va succeir, per exemple, a la ronda espanyola del 1999, quan es va inventar la primera pujada a l’Angliru, la que va guanyar sota la boira el Chava Jiménez, que fa uns dies hauria fet 50 anys. I en la pròxima, que es correrà entre el 14 d’agost i el 5 de setembre, es parlarà, i molt, d’una altra muntanya asturiana, el Gamoniteiru, un nou tresor per al ciclisme, un port dels que fan caure de cul, dels que posen els pèls de punta i dels que obliguen, també a les persones que no els agrada aquest esport, a estar enganxat al televisor com si fos una pel·lícula de suspens, per descobrir en aquest cas, no l’assassí, sinó el ciclista que resultarà guanyador dalt del cim, a 1.772 metres d’altitud.
L’amant del ciclisme que el dijous 2 de setembre hagi acabat les vacances estivals, estaria bé que ja comencés a sol·licitar un permís especial, almenys per a la tarda d’aquell dia, si no treballa a jornada intensiva. Perquè perdre’s l’ascensió al Gamoniteiru serà una cosa així com un pecat, i un martiri assegurat per als ciclistes de la Vuelta, que hauran d’afrontar els 15 quilòmetres de la pujada sense un descans i amb un percentatge que mai se situa per sota del 10%.
De catedral a catedral
La pròxima Vuelta ja ha sigut batejada com la de les catedrals, perquè comença a l’exterior de la de Burgos i s’acaba davant de la de Santiago, en una edició que eludeix Madrid, Catalunya, el País Basc, Aragó, la Rioja, l’Espanya insular, Ceuta i Melilla. No serà la primera vegada que la prova esquiva acabar als voltants del passeig de la Castellana, però sempre és una novetat que els carrers madrilenys no acullin l’últim sospir de la cursa.
No obstant, no serà només el Gamoniteiru l’únic esperit de muntanya de la pròxima edició de la prova, ja que hi haurà en total nou arribades en alt. Això no vol dir, segons la marca de la casa, que siguin nou etapes d’alta muntanya perquè n’hi ha almenys dues que se les pot considerar jornades planes amb un repetjó final, com és el cas de la famosa pujada pels carrers costeruts de Valdepeñas de Jaén.
Serà també la Vuelta de les 11 sortides i 11 arribades inèdites, entre les quals, al marge del Gamoniteiru, hi haurà les pujades finals al Picón Blanco, a Burgos, el Balcó d’Alacant i el Pico Villuercas, a la turística ciutat extremenya de Guadalupe.
EL RECORREGUT DE LA VUELTA 2021
45 ports de muntanya
En total, els ciclistes hauran de recórrer 3.336 quilòmetres, entre Burgos i Santiago de Compostel·la, a través dels paratges de les dues Castelles, terres valencianes, murcianes, andaluses, extremenyes, càntabres, asturianes i gallegues, lluitant no només amb l’altimetria
Pogacar, el guanyador de l’últim Tour, ja ha confirmat que correrà la prova
de la carrera (45 ports programats) sinó amb l’habitual i tòrrida calor que farà a l’interior i sud d’Espanya a finals d’agost i en paratges com Albacete, Jaén o Còrdova, amb la seva bellesa, però amb el termòmetre al màxim.
Curiós el disseny en una carrera que sol rebutjar les contrarellotges. N’hi haurà dues: una el primer dia, de 8 quilòmetres, i una altra en la jornada final, amb 33 quilòmetres que, segons com es portin els ciclistes, han de deixar la Vuelta pendent de la sentència fins a l’última pedalada.
També es desconeix qui hi participarà, però ja s’anuncia a so de bombo i platerets que Tadej Pogacar, vencedor del Tour 2020 i tercer classificat de la Vuelta 2019, serà la gran atracció de la prova, on, si no canvia de criteri, Alejandro Valverde es retirarà, tal com va fer Alberto Contador en l’edició del 2017. Falta mig any però només de pensar en el Gamoniteiru ja es posa la pell de gallina.
nEl britànic Cameron Norrie (69 mundial) serà demà un rival de més consistència abans d’entrar en la segona setmana en què Nadal podria creuar-se amb Fognini o De Miñaur (vuitens), Tsitsipas o Berretini (quarts) i Medvedev o Rublev (semifinals).
Qui no va poder superar la segona ronda va ser Carlos Alcaraz. El jove tennista murcià es va acomiadar davant el suec Mathias Ymer (2-6, 6-4, 6-4, 7-6). «M’ha faltat control. Volia jugar molt ràpid i he comès errors. Però me’n vaig satisfet per l’experiència de jugar el meu primer Grand Slam, que em servirà per al futur», va assegurar el jove tennista de 17 anys. L’experiència sí que li va servir a Feliciano López, de 39 anys i 75 Grand Slams a la seva esquena, per remuntar dos sets a l’italià Lorenzo Sonego (5-7, 3-6, 6-3, 7-5, 6-4).
En el torneig femení va caure la vigent campiona del torneig, Sofia Kenin, davant Kaia Kanepi (6-3, 6-2).
n