La cultura reclama el 2%
Els representants del sector cultural tenen una llista llarga de peticions per al govern que surti de les pròximes eleccions a Catalunya. El dèficit històric d’inversió en cultura sumat a la Covid19 ha deixat un panorama desolador. Esperen que, després que la cultura fos declarada bé essencial pel Parlament al setembre, el nou Govern demostri el seu compromís passant a l’acció al més aviat possible per evitar l’hecatombe. A més de mantenir les ajudes extraordinàries per pal·liar els efectes de la pandèmia i mantenir el teixit creatiu en una època en què els teatres i auditoris només poden oferir la meitat del seu aforament, tots els sectors consultats consideren prioritari complir la promesa de destinar «com a mínim» a cultura el 2% dels pressupostos de la Generalitat. «Donada l’actual situació necessitem, en lloc d’una pujada gradual, comptar amb un augment del 50% el primer any i sumar el 25% tant el segon com el tercer any», afirmen des de la plataforma Actua Cultura, que aglutina tots els sectors. Actualment, el pressupost de cultura representa el 0,9%, molt lluny de l’1,8% de Portugal i del 2,5% de França. L’ideal seria passar a l’1,5% el primer any del nou Govern i arribar al 2% en el tercer.
Els artistes sol·liciten al nou Govern que pressioni a Madrid per aprovar el Pla Integral de Teatres (PIT) i desenvolupar l’Estatut de l’Artista. «El seu desplegament permetria ordenar la intermitència dels treballadors de les arts escèniques i el reconeixement de la seva especificitat de cara a Hisenda i a la Seguretat Social», explica Rosa Andreu, secretària general de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Facilitar les gires al territori a través de la xarxa de teatres municipals és una altra de les seves peticions.
Posicionament ferm
Isabel Vidal, presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), espera del nou Govern de la Generalitat «un doble i ferm posicionament en relació amb la cultura, on les paraules coincideixin amb els fets». Li agradaria que tingués una actitud ambiciosa «per col·locar la cultura com un pilar del sistema en si
mateix però també com un eix transversal entre els diversos àmbits d’activitat: economia, educació, sanitat i benestar de les persones». Sol·licita «solidaritat amb el sector, que està patint la falta sistemàtica de recursos, la falta de lleis protectores i impulsores adaptades a la seva realitat, i la total indiferència davant la pèrdua de teixit cultural i de talent artístic». I reclama «més col·laboració entre administracions i sector privat», així com «la millora de les lleis fiscals i socials que facilitin l’activitat estructurada en una indústria cultural efectiva». Sense oblidar potenciar una política cultural «vinculada a l’educació i als mitjans de comunicació audiovisual».
Per a Isona Passola la situació és crítica. «Confiem que posin la cultura per davant. ¿N’has sentit parlar molt en els debats?», pregunta la productora de films com Pa negre. Aquest any acaba el seu segon mandat a l’Acadèmia del Cinema Català i ha sigut escollida presidenta de l’Ateneu Barcelonès. «Hi ha tres coses que permetrien avançar molt», assenyala. Primer, «atraure plataformes digitals per construir platós, oferir terrenys i facilitar el treball perquè tenir centres de producció potenciaria el sector audiovisual i donaria feina a molta gent», afirma.
Condicions ideals
Passola recorda que es podria recuperar el lideratge d’abans en l’audiovisual ja que l’àrea metropolitana té les condicions ideals: diversitat de paisatges a prop, bon clima, moltes hores de llum i bones comunicacions. Segon, donar «més recolzament econòmic a la indústria per acabar amb l’escassa producció en català». TV-3 hauria de comptar amb «partides finalistes» perquè les plataformes «no miren en quin idioma es roda quan busquen invertir». I tercer, adoptar mesures fiscals, va dir recordant el cànon digital. «És una cosa que hi ha en altres països i que aquí el Govern de Madrid, en lloc d’imitar, va prohibir al cap d’uns mesos», lamenta.
Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya, també reclama mesures urgents. El 2020 es va perdre el 75% d’espectadors respecte a l’any anterior. «Necessitem ajudes econòmiques per superar la bufetada de la pandèmia però també una coordinació més gran entre comunitats autònomes i Ministeri de Cultura perquè les pel·lícules s’estrenen a tot Espanya. És un mercat únic. No té sentit obrir a Catalunya si en el 70% d’Espanya estan tancats», explica. També demana canvis en la llei del cinema, ja que ha quedat «obsoleta» amb l’eclosió de les plataformes.
Des del Gremi de Llibreters, Marià Marín assenyala la necessitat d’«activar el Pla Nacional de Lectura per augmentar un nombre de lectors» i «desenvolupar eines de digitalització, imprescindibles davant el canvi d’hàbits». La fiscalitat del sector és un altre tema que cal millorar. «Només en impostos, el nostre sector retorna el triple del que rep en ajudes o compres».n
El sector demana pressionar a Madrid per desenvolupar l’Estatut de l’Artista i el Pla Integral de Teatres