L’èxit de Clubhouse, la pròxima gran xarxa social
La plataforma permet xerrades d’àudio en directe i només s’hi pot accedir amb invitació. Celebritats com Elon Musk disparen la popularitat de l’‘app’ i Facebook i Twitter ja en preparen la seva versió.
Gairebé de la nit al dia, una nova plataforma ha començat a despuntar com a tendència i colar-se a les converses. Es tracta de Clubhouse, una nova xarxa social de xerrades d’àudio en què els usuaris poden organitzar les seves conferències temàtiques o escoltar i participar en les d’altres. ¿Què hi ha darrere d’aquest fenomen?
Llançada al mercat l’abril de l’any passat, Clubhouse és una cosa així com un podcast en directe i marcat per un caràcter d’exclusivitat, ja que només s’hi pot accedir a través de la invitació d’algun membre. Una decisió una mica elitista i que explota el FOMO l’ansietat social que produeix perdre’s el que els altres estan fent però que, tot i així, permet a la plataforma generar un gran interès sobre el que es cou allà.
Fruit de la pandèmia
Clubhouse va ser ideada a San Francisco, epicentre de la indústria tecnològica dels Estats Units, com a punt de connexió entre membres del sector. Privats per la pandèmia i les mesures de restricció derivades, la plataforma oferia un espai perquè inversors, empresaris, informàtics i periodistes es reunissin per connectar i debatre.
Però en menys d’un any, la xarxa social ha aconseguit anar més enllà de Silicon Valley i consolidar la seva popularitat. El 31 de gener, en ple trontoll de Wall Street per les inversions massives coordinades des del fòrum Reddit, la participació del magnat milmilionari Elon Musk en una xerrada organitzada a Clubhouse va col·lapsar la sala digital que l’allotjava amb més de 5.000 oients, un moment d’èxit que va servir com a empenta definitiva per impulsar la plataforma com un fenomen punter.
La presència d’altres grans personalitats tecnològiques, com Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, i de celebritats mediàtiques i artístiques, com la presentadora Oprah Winfrey o el raper Drake, ha disparat la seva popularitat. Clubhouse acumula ja més de 4,7 milions de descàrregues i més de tres milions d’usuaris a tot el món. L’èxit el reflecteix que Facebook i Twitter ja en preparen la pròpia versió.
nL’economia catalana fa molt temps que no té un rumb clar, com a mínim des de principis de la dècada anterior. Les empreses i els autònoms sí que ho tenen clar: fer tot el possible per mantenir a la superfície els negocis. Però tot això ho han hagut de fer en un escenari amb un Govern format per faccions rivals, un full de ruta basat només en ideals i l’últim que faltava: una crisi provocada pel coronavirus amb una política immersa en una campanya gairebé permanent. Cal refer-se de la caiguda de l’11,4% de l’any passat.
I el context polític fa poc per resoldre els problemes de les empreses, dels autònoms, dels treballadors i dels ciutadans en general. Només s’han de veure alguns dels debats electorals. Moltes vegades es demanen coses als governs, que si ajudes (actualment imprescindibles per evitar una debacle), que si recolzaments, que si unes polítiques determinades, però el que sí que se’ls ha d’exigir és que siguin part de la solució i no que contribueixin a empitjorar el problema. I als qui són a l’oposició o tenen molts números d’estar-hi o mantenirs’hi, se’ls ha de reclamar que no juguin amb el populisme, aquesta perillosa temptació que de vegades fins i tot atrau els governs.
Una casella de sortida
El 14-F hauria de ser un punt d’inflexió, una casella de sortida a partir de la qual fixar unes regles de joc bàsiques en què, sense que ningú hagi de renunciar als seus ideals, es pugui desenvolupar l’economia a mitjà i llarg termini. A Catalunya és necessari comptar amb un marc mínim estable, amb una mínima predictibilitat. Això requeriria consensos en les qüestions bàsiques, menys gestos i més determinació per arribar a acords per part de totes les forces polítiques. Potser és demanar molt, però és el mínim per evitar que l’economia catalana s’estimbi inexorablement pel tobogan de la decadència. Ni qualsevol temps passat va ser millor ni el futur està escrit encara (del tot). L’economia catalana necessita una vegada per totes un full de ruta, un model i una gestió política que, almenys, no ens ho posi més difícil.
n