El Periódico - Català

Dia i nit de Sant Valentí

- Joan Ollé

Explica la Viquipèdia que en temps de l’emperador Marc Aureli Valeri Claudi Gòtic (Claudi II), ja abolit el cristianis­me, un tal Valentí, metge romà nascut a Terni (l’Úmbria, Itàlia), després sacerdot, casava en secret els soldats amb les seves dames a les bodegues de les presons del Gran Imperi. Quan l’esmentada desobedièn­cia va arribar a orelles de Claudi, aquest va manar capturar-lo i portar-lo davant seu perquè s’excusés, tot i que per influència d’altres alts funcionari­s Valentí va acabar decapitat a Roma el 14 de febrer del 273.

La festa de Sant Valentí va ser declarada per primera vegada pel papa Gelasi I al voltant del 498, acabat de desintegra­r l’Imperi Romà, tot i que encara haurien de créixer i minvar moltes llunes perquè el nom del nostre sant anés vinculant-se estretamen­t a la celebració de l’afecte, a l’amor cortès i a les capritxose­s fletxes de Cupido. Aquesta festivitat, es diu, la va introduir a Espanya, a mitjans del segle XX, la cadena de grans magatzems Galerías Preciados per incentivar la compra de regals per part dels galants nòvios o marits del franquisme per a la seva «mitja taronja». Després van arribar la medalla de l’amor amb el seu «avui t’estimo més que ahir però menys que demà»; Love Story

(«estimar és no dir mai ‘ho sento’»); i

Concha Velasco i la tuna cantant «hoy es el día de los enamorados»·. Aquesta tradició valentines­ca mai va acabar de quallar a Catalunya; aquí les grans galeries es deien Can Jorba (amb la seva mona a la terrassa), i Sant Jordi i la seva llança van decidir que la primavera era una estació molt més temperada per regalar roses i llibres i passejar de la mà per la Rambla que el gèlid febrer, quan els ocells comencen a acoblar-se en les nevades branques dels arbres.

Però cada dia assolellat el segueix la seva nit fosca; i va ser també un 14 de febrer de l’any 1929, a la ciutat de Chicago, on i quan els homes del mafiós Alphonse Gabriel Capone Scarface, disfressat­s de policies i inundant els carrers de ràfegues de metralleta i sang fresca, van aconseguir desfer-se de la seva competènci­a, convertint Scarfaceen el gran líder perdonavid­es de la ciutat. Capone va tenir més sort que Valentí, ja que al·legant que aquell dia es trobava a Florida, va poder deslliurar-se, tot i que només per un temps, de la justícia. Aquesta carnisseri­a gangsteril es recorda als EUA com La nit de la matança de Sant Valentí.

El calendari ha volgut que en aquesta ocasió les eleccions catalanes coincideix­in amb aquesta festivitat consagrada a l’afecte entre humans. Molt probableme­nt la jornada –també anomenada «la Festa Major de la Democràcia»– transcorri amb plena normalitat. La pregunta és si, davant la indiferènc­ia de la societat catalana cap al patró de l’amor espanyol, quan caigui la nit, tanquin les escoles i es facin públics els resultats, els diversos i diverses pretendent­s es fondran en una abraçada de futur o tornaran a resplendir les navalles i a ressonar les metrallete­s del desacord. ■`

El calendari ha volgut que coincideix­in les eleccions i la festa de l’afecte

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain