Nits de dissabte
Mor Chick Corea, i no és de coronavirus. Se’n va un músic descomunal però ens quedem amb la seva música, aquella que primer vam escoltar en vinils i que ha perdurat en els formats successius, CD, mp4, streaming... Un llegat que porta lligada com una empremta indeleble la memòria els retalls de vida viscuts mentre els escoltàvem. Mor d’un càncer, aquesta malaltia que segueix allà, com els diferents instruments d’una composició se superposen, percussió, baixos, piano... L’Hospital Sant Joan de Déu alerta aquests dies de l’alarmant descens de donacions per a la recerca. El sempre precari equilibri entre les prioritats ens ensenya el seu rostre una vegada més.
Les vacunes funcionen, augmenten la immunitat de manera clara als països que fa més temps que es troben en el procés i els temors dels seus efectes secundaris cauen. Convèncer els més joves és la patata calenta que queda al camí de la immunitat. Als EUA han sigut actors com Arnold Schwarzenegger els que van donar exemple amb la vacunació, i ara el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties nord-americà (CDC) ha iniciat una campanya per insistir en l’ús de mascareta amb el lema Mask Up America que protagonitzen superherois, molt orientat als joves.
L’atenció ara és a la vacuna, la gent gran, i a deixar enrere la tercera onada del coronavirus. Però els caps de setmana, com a mirall de la realitat, ens donen pistes del que enfrontem. La vida segueix i els dissabtes són dies especials. L’escriptora Susan Orlean va recollir a Sábado noche l’experiència d’una quinzena de dissabtes viscuts al llarg dels EUA per donar fe de la màgia d’aquest dia de la setmana en què ens alliberem de la rutina, en què es concentren tradicionalment activitats com la sortida a discoteques, o al cine, a sopar... Generació rere generació així ho hem assumit com a normal. «A ningú li agrada admetre que veu la televisió un dissabte a la nit», diu al llibre publicat el 1990. L’any 2021, amb coronavirus, és una altra cosa.
Els ‘botellons’ es multipliquen per donar sortida a l’oci restringit, com les festes que, no ens enganyem, organitzen joves i no tan joves. La vida social busca les escletxes del sistema, i de vegades se salta la legalitat. Quan Fernando Simón constata que les autonomies que tanquen l’hostaleria «baixen el doble de ràpid els contagis», no és el sector el que contagia, és l’efervescència social, la relaxació de la trobada, la retirada de la mascareta. I això és exactament el que es reprodueix en una festa en una casa o en un botellon multitudinari.
Que les universitats es converteixin en espais de vacunació, quan passem a la fase massiva de control del virus perquè tinguem prou dosis, serà clau per consolidar l’estratègia de lluita contra la malaltia. Serà un missatge tan poderós com el d’una campanya publicitària. No esperem a constatar les seqüeles que deixa el pas de la Covid pel cos: ja estem veient els primers estudis que donen un rosari de problemes crònics de salut com a empremta física inesborrable més enllà del record d’aquests temps. ■
Les vacunacions en universitats consolidaran l’èxit de la lluita contra la Covid