Divisió republicana

Si ni tan sols amb el que va passar al Capitoli n’hi ha prou perquè la majoria del partit de l’expresident doni suport a l’‘impeachment’, un es pot preguntar què seria necessari

L’impeachmentcontraDonaldTrumpavançaalSenatentrela contundènciadelplecdecàrrecsperincitacióalainsurgència elaboratpelPartitDemòcrata,larealitatincontrovertibledeles paraulesincendiàriesdel’encarapresidentseguidesdelesimatgesdel’assaltalCapitolideWashingtonilainsuficiènciadevots perinhabilitar-lo.Éspocmenysqueimpossiblequeelnombre desenadorsrepublicansdisposatsacondemnarTrumpvagimés enllàdelssisquevanrecolzarelprocessamentpolític–se’nnecessiten17–iaixímateixésdifícild’imaginarquelesprovesde convicciópresentadesperl’acusaciófacinefecte.

Larealitatésqueperamoltssenadorsrepublicansladadadefinitivaperoposar-sealacondemnaésaquesta:segonslesenquestes,dosterçosdelsvotantsdelseupartitcontinuencreientque Trumpvaservíctimad’unfrauelectoralagranescala,inoestan disposatsaremarcontracorrent.Peramoltsd’altres,elfraucomès el3denovembrenoadmetdiscussiói,alhora,veuenenTrump l’ únic líder capaç de recuperar la Casa Blanca p eral partit. És adir, que en vista de l’ evidència quedin s del partit és molt poderós el corrent que li dona suport falta voluntat política per retallar el futur de Trump coma p residencia ble, j aquea quest seria l’ efecte pràctic més evidents i culminés un hipotètic impeachment. La discussió sobr ela constitucionalitat o node l procediment, tenint en compte que Trump va deixar la presidència el 20 de gener, no és més que una cortina de fum o coartada per justificar la seva posició i no entrar a jutjar la conducta del processat. De fet, a finals de gener diversos integrants del primer equip d’ advocats que s’ havia d’ ocupar dela defensa del’ ex president van dimitir perquè pretenien basar els seus arguments en l’ ant i constitucionalitat de l’impeachment i Trump, en canvi, volia que l’argument definitiu fos que les protestes les va desencadenar el frau electoral, d’altra banda inexistent, com es pot deduir de les 60 denúncies rebutjades pels tribunals a les quatre cantonades dels Estats Units.

Afegint a tot això les biografies dels dos lletrats que representen Trump, advocats de causes moralment reprovables –un d’ells va defensar el Ku Klux Klan–, i s’entendrà encara més la incomoditat del conservadorisme moderat. No és cap exageració dir que el Partit Republicà sortirà de la prova de l’impeachment més dividit del que va sortir de l’espectacle ofert per la Casa Blanca des del moment en què es va negar a reconèixer la derrota. A les seves files hi ha un sentiment de desorientació i de falta de lideratge que alimenta tota classe de mals auguris, des de la submissió als designis de Trump al risc que, en cas contrari, consideri seriosament la fundació d’un nou partit o moviment que recluti el gruix dels qui el van votar el 2016 i el 2020. Hi ha pocs dubtes quanta la impossibilitat de suavitzar la factur asocial i saneja rel clima polític mentre Trump segueixi al capdavant d eles operacions d’ un conservador. Però si ni tan sols el risc cert que van córrer elsdia de l’ assalt ha sigut suficient per recolzar l’impeachment, un espot preguntar què fa falta perquè l’ opinió republicana dominant sigui que Trump és un personatge perillós per al partit i pera l país .■