10 discos d’amor, correspost o no

Novel·les d’amor que no deceben. Relats en què abunda el conflicte: triangles amorosos, gelosia, separacions. L’amor també ha inspirat innumerables cançons. Hem seleccionat també deu àlbums consagrats als clarobscurs de l’amor.

L’amor com a sentiment euforitzant o font d’angoixes, ja sigui per la seva absència, per la no-correspondència o per la traïció. Amor fugaç o de llarg recorregut, sensual o platònic, terrenal o entès com a camí cap a Déu. Un poderós agent inspirador d’àlbums de cançons consagrades als seus poders i a les seves zones d’ombra.

Mentre que la cançó d’amor és tan antiga com la cançó en si mateixa, la col·lecció de composicions empaquetada en un disc temàtic de llarga durada és un invent de mitjans del segle XX. Entre els primers àlbums conceptuals hi va haver els de Frank Sinatra, i allà el sentiment amorós era predominant, sobretot en el simpàtic Songs for swingin’ lovers! (1956).

Com tantes altres obres consagrades a l’amor, aquesta no reflecteix tots els seus perfils i edats, sinó que se centra en un registre, el més associat a la fase més tendra, l’efervescència juvenil. En els seus vibrants girs swings (arranjaments del docte Nelson Riddle) es palpa la celebració de l’avui discutit amor romàntic, des de l’impuls regenerador de You make me feel so young fins al finíssim Cole Porter d’I’ve got you under my skin, peça que Frankie broda entorn d’una relació que sembla impossible, ballant en la línia fronterera amb l’odi: l’expressió de tenir algú «under my skin» pot indicar enuig i equivaler a em treus de polleguera.

Variacions del ‘t’aime’

La passió adolescent és el combustible de la love song de l’era pop, amb infinites «variacions sobre el mateix t’aime», com diria Serge Gainsbourg. Per això destaca una mirada descarada com la que Guillermina Motta va oferir, amb 26 anys, a Visca l’amor (1968), un elapé en què es va delectar amb la sàtira social (Cançó del pobre marit, invectiva contra el matrimoni), va jugar amb el tabú (Cançó d’un doble amor) i va recordar l’antiguitat de la poesia libidinosa: No puc dormir soleta, text anònim del segle XV, li va valer xiulets al Palau de la Música per part dels fans més formals d’Els Setze Jutges.

Sensualitat

Però l’amor limita amb la sensualitat, i el romanticisme sol pujar uns graus quan acudim a la música afroamericana, al soul en particular. Terry Callier, mestre de la subtilesa, va deixar com a llegat What color is love (1972), àlbum tan voluptuós com oníric, que construeix les pautes del desig des dels seus primers compassos, preguntant-se «si l’amor no dura / i viu en el passat». Seguint aquest camí, Sade va elevar el trànsit emocional a un estadi místic en cançons com No ordinary love, del disc Love deluxe (1992), vinculant-lo a un sacrifici ritual. Però per a ella

Songs for swingin’ lovers! Frank Sinatra

Visca l’amor Guillermina Motta

What color is love Terry Collier

Entr’acte Françoise Hardy

Tunnel of love Bruce Springsteen