La força de la majoria

Hi ha camps del pensament que un poc o mai s’arrisca a remoure. Avui l’essència del sentit democràtic està en dubte, no només a Espanya. A tot Europa hi ha hagut, durant aquests últims anys, mostres inequívoques de la debilitat del sentit democràtic i això posa en dubte les mostres desmesurades de la infrangible convicció dels nostres pobles i, especialment, dels seus dirigents.

Hem convertit la força de la majoria en el súmmum i l’ideal de la governança. Com més gent recolza una força política, amb més empenta (i impunitat) podran imposar les seves idees a la resta de la societat. La democràcia continua sent resultant de la quantitat, no de la qualitat. Els guanyadors actuals d’un sistema el canviaran poc o gens. Per això és tan infreqüent el canvi de lleis electorals, quan són manifestament millorables. Així, la democràcia és un sistema que tampoc conté en si mateixa les eines d’una evolució positiva, sinó més aviat al contrari: hi ha mostres més que sobrades de tendències dictatorials inserides en els governs a tots els nivells. Als ajuntaments, regions, estats i institucions supranacionals tendeixen a mostrar la seva faceta més despòtica quan intenten imposar el model de la majoria democràtica a la societat sencera a la qual haurien de servir.

Per desgràcia, l’impuls democràtic és en essència l’estímul per formar part dels que poden imposar els seus ideals a aquells que pensen de forma diferent a un mateix, per això l’eufòria mostrada per part d’aquells que guanyen unes eleccions. Tots creuen que els seus ideals són els bons, i els dels altres no tant o, molt sovint, simplement dolents. Una democràcia mal governada s’assembla a la caricatura d’una dictadura.