‘Fisios’ i petita infància, oblidats

Soc fisioterapeuta i m’han vacunat, gràcies a les gestions del meu col·legi professional. M’agradaria poder dir que a les meves companyes del servei també, però una altra vegada ningú ens ha recordat. Treballo en un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, CDIAP. Atenem nens de 0 a 6 anys amb patologia o amb risc de patir-la, estem sectoritzats i repartits per tot Catalunya, depenem del Departament de Benestar Social i Família, som un servei públic i gratuït. Som un equip interdisciplinari.

Al meu centre de treball som 20 persones i aquest any hem atès 800 nens. Des de fa 40 anys ens sentim part d’una xarxa pública d’atenció a la petita infància, i creiem molt en la nostra feina. Hem resistit anys d’oblit (no vam tenir conveni propi fins al 2008), retallades (fa 11 anys que tenim congelació de sous), i per rematar va arribar la pandèmia, que ha posat de manifest la poca rellevància que se li dona a la nostra feina per part del departament.

Vam sostenir un confinament durant el qual no vam deixar d’atendre les famílies de manera telemàtica, veient el deteriorament dels nostres pacients per falta d’atenció presencial. La desescalada per a nosaltres es va iniciar al mes de maig, però el departament no es va fer càrrec de nosaltres, i va deixar al nostre criteri les mesures preventives contra la Covid-19. A finals d’octubre, que és quan van publicar les mesures per a la desescalada, nosaltres ja treballàvem presencialment des del juny.

En aquest temps, han passat dues onades més i la Generalitat no ha actualitzat el protocol en cap moment. I, per fi, arriba la vacunació. No ens ha comptabilitzat com a personal de risc, malgrat que el nostre abordatge és presencial i atenem persones de risc. No sabem en quin pla de contingència estem; crec que ni ells mateixos saben on ubicar-nos. Em sento abandonada per ells,

aquests que representem per als nostres usuaris.