L’efecte i el defecte
El ministre de Sanitat, el polític més popular i valorat del Govern de Pedro Sánchez, va dimitir un dimarts a la tarda, va traspassar la cartera l’endemà al matí i a la nit s’enfundava la granota batalladora per consolidar el que els comptes demoscòpics h
Cancel·lat. El Mobile no obrirà pel virus. Era el titular d’EL PERIÓDICO d’avui fa un any. Dia a dia. Dur revés per a l’economia de la ciutat, s’afegia. La portada s’illustrava amb una fotografia en la qual es veien uns operaris dalt d’una grua intentant subjectar una gran pancarta de tons blaus i morats en la qual, malgrat plecs i arrugues, podia llegir-se clarament Welcome. No se sabia si era de quan la penjaven o ja la precipitaven al bagul de la resignació després que l’organització hagués mantingut la convocatòria fins als límits de l’esperança i les fronteres de la imprudència. Ningú seria benvingut perquè ningú arribaria. Les grans multinacionals havien anunciat la seva absència i va ser Amazon qui va sentenciar el rosari. La pandèmia ja era allà, la Xina era objecte d’escrutini i l’OMS observava estancament del contagi. El Ministeri de Sanitat relativitzava la gravetat malgrat que al món les morts per Covid ja eren més que les provocades pel SARS.
Home tranquil i gris
Salvador Illa Roca (la Roca del Vallés, 5/5/1966) feia tot just un mes que era ministre de Sanitat. Dia a dia. Una cartera relativament fàcil ja que les principals competències del seu negociat estan traspassades a les autonomies. En conseqüència, gairebé ningú sabia que un virus canviaria la seva sort. I així va ser com el també secretari d’organització del PSC, home tranquil i gris, es va convertir en el polític més popular i valorat del Govern de Pedro Sánchez. Detall que va servir els artífexs de la Moncloa per sondejar possibilitats, adonar-se del seu potencial electoral i compartir l’interès amb Miquel Iceta. El posat impassible, aquest va capitalitzar la jugada ja especulada i negada unes setmanes abans.
I un ministre qüestionat per l’oposició, però aplaudit per la ciutadania per donar la cara en moments de tragèdia i dolor, va passar així a convertir-se en l’incitador de tots els mals. Va mantenir silenci i càrrec fins a l’inici oficial de la campanya allunyat fins i tot de la cerimònia de la confusió jurídica sobre l’ajornament de la data electoral. Va dimitir un dimarts a la tarda, va traspassar la cartera l’endemà al matí i a la nit s’enfundava la granota batalladora per consolidar el que els comptes demoscòpics havien batejat com a efecte Illa.
Els seus contrincants, que s’ho van creure, van córrer a posar-lo en el centre d’atenció que les files socialistes necessitaven.
Aquest diumenge, milions de mans miraran de moure alguns fils
El van atiar i no es queixava, el mossegaven i no s’alterava, el provocaven i va resistir fins a l’equador dels dies durs. Li estaven regalant la campanya. No havent comès errors com una casa, en el debat de SER Catalunya va començar a descarar-se, va proposar la reducció del seu sou si era president i va mantenir el pols a les seves expectatives fins que va transcendir que havia acudit a TV-3 sense haver-se fet la prova de la innocència vírica. Es va qüestionar la seva decisió, es va especular amb la seva possible vacunació d’incògnit i, malgrat que el seu ministeri ho va desmentir, quan s’anava creant rebombori de la seva actitud poc exemplar, va transcendir que els grups independentistes havien firmat un compromís de, en cap cas, pactar la formació d’un Govern amb els socialistes.
I així s’arribarà avui a l’absurda jornada de reflexió. I demà, milions de mans miraran de moure alguns fils.
n