Com hem arribat fins aquí
El club ha arribat exhaust a la pandèmia després d’una gestió que va passar de deficient a temerària i amb un epíleg delirant
La crisi transversal que sacseja el Barça i les causes d’aquesta decadència són l’eix d’‘El Barça davant la crisi del segle’ (Destino), assaig de Roger Vinton, conegut perfil de Twitter, que sortirà a la venda dimecres que ve. EL PERIÓDICO reprodueix a continuació el primer capítol, que mira de fer llum sobre l’origen d’aquesta «dècada perduda».
El club blaugrana ha arribat exhaust a la pandèmia després d'una gestió que va passar de deficient a temerària i amb un epíleg aquests últims cinc anys que es pot qualificar de delirant sense por de ser titllat d'exagerat. La gestió basada en el ressentiment, però alhora recolzada en la inèrcia de l'herència rebuda, no ha resultat un bon camí –com era esperable– i l'entitat blaugrana s'ha anat acostant al caire de l'abisme [...]. El ressentiment al qual apel·lem té l'origen en fa molt de temps, quan el 2005 Sandro Rosell i el seu equip abandonen la junta directiva amb un cop de porta per desavinences amb el president, amb qui havien guanyat les eleccions només un parell d'anys abans. Veure com el Barça de Laporta ascendia a l'Olimp del futbol i ho feia gràcies al fitxatge rosellià de Ronaldinho no va ser un plat fàcil de digerir per a Sandro Rosell, que va clamar venjança.
Tornem al present i al desgavell generalitzat que s'ha apoderat del club. [...] Resulta molt preocupant –i definitori d'un model de gestió– que el club que més factura al món sigui incapaç de donar beneficis de la seva activitat ordinària. Ja fa diverses temporades que els gestors han hagut de vendre jugadors per generar un resultat positiu al final de la temporada, i en alguns casos ho han portat a terme mitjançant transaccions a preus ficticis. [...]
L’espasa de Dàmocles
L'altre paràmetre en què ens havíem fixat és el deute, la verdadera espasa de Dàmocles que compromet la vida futura del club. L'any natural 2020 ha acabat sense que els socis hagin pogut tenir accés al balanç de l'entitat a 30 de juny del 2020, de manera que s'han de fer deduccions per esbrinar la situació real a final de la temporada passada. Només sabem que l'administració Bartomeu reconeix un «deute financer» (deutes amb bancs, clubs i cobraments avançats) superior als 800 milions d'euros [...]. És només una part del deute total del club, que ja a finals de la temporada 2018/19 superava els mil milions. [...] Podem deduir sense gaires esforços el passiu total del club, que amb tota probabilitat se situarà com a mínim en els 1.500 milions. Dins del capítol d'amenaces financeres no podem passar per alt el moribund projecte Espai Barça, amb un cost desmesurat i que presenta molts dubtes no aclarits sobre el seu finançament. Tot barcelonista hauria de resar perquè no es pugui culminar.
Una situació tan delicada posa en perill real el manteniment d'un aspecte que, com veurem més endavant, està considerat una part medul·lar del FC Barcelona, com és l'estructura de la propietat [...]. Qualsevol culer que conegui la història del club i n'apreciï les essències hauria de combatre amb totes les energies la transformació possible del Barça en societat anònima, perquè si això passa, el club, tal com l'hem conegut, deixarà d'existir. [...]
Una altra de les parts integrants del corpus del club, com el planter, també està en un declivi que feia molts anys que no vèiem. [...] La tradició recuperada per Johan Cruyff el 1988 consistent a utilitzar els equips inferiors com a rebost per anar buscant les peces necessàries per completar la plantilla va resultar aniquilada des del 2010 [...] Durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, el FC Barcelona ha fitxat 46 futbolistes per al Barça B, dels quals cap ha servit per al primer equip. Això va més enllà de qualsevol estadística de probabilitats d'error, i obre la porta a pensar que tanta transacció futbolísticament estèril ha d'ocultar alguna intenció no precisament relacionada amb la pilota.
Tampoc és cap secret que allò tan eteri anomenat «estil de joc» [...] s'ha anat desdibuixant progressivament com qui desfà un mandala amb l'argument de fer-ne un altre suposadament millor. El resultat d'aquesta dècada perduda és que els trets futbolístics diferencials que acompanyaven l'entitat blaugrana i la feien recognoscible i envejada a tot el món ja no hi són. [...]
Ja sabem que la història d'aquest declivi té un punt d'ignició ben clar, que són les eleccions presidencials del 2010. [...] Rosell va manifestar que Laporta havia fet tres coses bones durant el seu mandat, que eren nomenar Guardiola com a entrenador del primer equip, fer fora els violents de l'estadi i vincular els colors del club a Unicef. Hauria estat lògic que les tres decisions quedessin blindades, però no va ser així, al contrari. Amb l'argument que la junta directiva anterior havia deixat l'economia del club en una situació molt precària, el logotip d'Unicef va deixar el pit per passar, literalment, al cul; els violents van tornar a tenir entrada franca a l'estadi –un fet ja negociat amb el futur president en plena campanya– i Guardiola només va aguantar dues temporades a les ordres dels nous rectors del club. [...]
El destí de Messi
Les maniobres de supressió de tot rastre del passat no es van detenir aquí, sinó que de manera inexplicable també van afectar la gran estrella de l'equip, Lionel Messi, que en els plans de l'administració Rosell estava destinat a ser substituït pel brasiler Neymar Jr. El nou president volia demostrar que ell també podia fer un equip campió perquè, de fet, és un home convençut que al futbol n'hi ha prou amb fitxar grans estrelles i que altres consideracions –com l'entrenador– són aspectes poc més que irrellevants. És un enfocament que recorda molt al que el seu amic Florentino Pérez ha aplicat sistemàticament al Reial Madrid. [...]
Més enllà que la junta directiva que liderarà el club a partir d'aquest 2021 intenti redreçar el rumb abans d'encallar a les roques, el soci té dues feines personals i intransferibles: reflexionar tot el que ha passat al club durant aquests anys i conjurar-se perquè no torni a passar. I des del punt de vista pràctic, encara un tercer, compatible amb el fet que el nou president aixequi alfombres: analitzar la naturalesa de totes les possibles irregularitats comeses durant el període 2010-2020 i portar-les, si escau, a la justícia.