Catalunya, una economia a l’uci
Experts, empresaris i sindicats reclamen que se’n consensuïn unes mínimes polítiques bàsiques i s’acceleri l’aprovació dels pressupostos. Segons el seu parer, aquestes són les assignatures pendents del futur Govern perquè l’economia catalana torni a ser l
L’economia catalana és a la unitat de cures intensives (uci). Res gaire diferent del que passa a la resta d’Espanya i dels països desenvolupats, però amb el fet diferencial que des del 2018 ha cedit el primer lloc del conjunt de l’economia espanyola a la Comunitat de Madrid. Entre el 2010 i el 2019, va acumular un creixement mitjà de l’1,1%, com la mitjana espanyola, mentre que l’economia madrilenya ho va fer l’1,8%. Per això el sorpasso, que ja es va produir el 2012 i el 2013, i que ara sembla que es consolidar.
La crisi de la Covid, que el 2020 va suposar una caiguda de l’economia inaudita en 80 anys de l’11,4% pel pes més gran de les activitats més castigades com el turisme, especialment l’estranger, va superar la del conjunt del país (11%). L’any passat van arribar a Catalunya 3,9 milions de visitants estrangers, 15,5 milions menys que el 2019. I amb les seves conseqüències econòmiques: uns ingressos de 3.640 milions d’euros, gairebé 18.000 milions menys que a l’exercici precedent, una xifra que equival al voltant de la meitat del pressupost consolidat de la Generalitat, el que engloba tot el sector públic. A més, mentre que en el conjunt espanyol es va aconseguir mantenir el creixement, amb una alça del 0,4% en l’últim trimestre de 2020 respecte al tercer, a Catalunya es va produir un descens del 0,5%.
Sense pla a llarg i mitjà termini
«Amb magnituds d’aquest tipus, quatre dècimes de diferència respecte a la mitjana espanyola és poc», destaca Joan Ramon Rovira, responsable d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. El problema és un altre: la falta d’una política a mitjà i llarg termini. La rèmora és la inexistència d’una aposta veritable per la transformació del model productiu.
Falta un full de ruta amb «la màxima majoria parlamentària per orientar la política econòmica de manera consensuada i evitar al màxim debats estèrils i inoportuns en una situació dramàtica», va afirmar el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en un article a EL PERIÓDICO. I és que un dels instruments perquè el poder públic incideixi en l’economia són els pressupostos, una cosa que tant Foment com l’altra gran patronal catalana, Pimec, com els sindicats UGT i CCOO, reclamen. Altres de les exigències coincidents són la necessitat de recórrer al diàleg social abans de prendre mesures que afecten el teixit productiu i la necessitat d’establir ajudes directes als sectors més afectats per evitar mals majors com tancaments i més atur, segons el president en funcions de Pimec, Josep González.
En l’última dècada, tots els pressupostos de la Generalitat s’han aprovat fora de termini o s’han prorrogat, inclosos els del 2021, exercici que ha tornat a començar amb els comptes del 2020, elaborats en un context en el qual ni tan sols es podia intuir una crisi com l’actual. Això no ajuda a fixar un marc bàsic. Segons Rovira, per a la transformació necessària per a un creixement sa i sostenible és necessari potenciar els tres vèrtexs d’un triangle: formació, innovació i productivitat. «A curt termini, és necessari focalitzar-se en sortir de la crisi per la pandèmia, però alhora cal tenir visió a més termini» i en això «s’hauria de poder arribar a un consens transversal entre els partits», amb unes «regles bàsiques respectades per tots», afirma.
El 2020, la regió va perdre 15,5 milions de turistes i va ingressar 18.000 milions d’euros menys
Problema de qualitat
Segons un estudi de la mateixa Cambra de Comerç, a Catalunya no hi ha un problema de quantitat de creixement sinó de qualitat. «La dissociació entre les quantitats (PIB, població, ocupació) i la qualitat (PIB i renda familiar bruta disponible per càpita) del creixement reflecteix un model econòmic més extensiu –que crea, destrueix i torna a crear llocs de treball a taxes comparativament molt altes– que intensiu –impulsat principalment per a la millora de l’eficiència productiva mitjançant la inversió sostinguda en capital humà i tecnològic», segons l’estudi.
Al seu torn, la Generalitat carrega amb un deute de 78.097 milions, cosa que significa que cada
Els agents socials volen un «consens transversal» per transformar el model productiu
català deu de mitjana 10.205,99 euros. Del total, gairebé el 80% tenia l’Estat com a creditor pels instruments de liquiditat, com el FLA, del qual aquest any espera rebre uns 13.000 milions d’euros. Entre aquest exercici i el del 2023, l’Administració catalana ha d’amortitzar uns 32.000 milions de deute, amb l’Estat com a principal creditor i amb dependència financera d’aquest almenys fins al 2035. Aquest és un dels elements a què haurà de fer front un nou Govern.
I en un context encara complex. Hi ha moltes esperances posades en les vacunes, però el 2021 ha començat malament. La Cambra de Comerç ha rebaixat del 6,7% al 6,1% la previsió per a aquest any. El BBVA la situa en el 5,9%, condicionat a la tornada del turisme i els fons europeus, per als quals l’Executiu català ja ha recopilat 27 projectes. Per a una recuperació i transformar el model, es requerirà un Govern amb estratègia i un consens parlamentari mínim.
n