Obertura econòmica enmig de la pandèmia
La Covid-19 i l’arribada de Biden a la Casa Blanca han impulsat el Govern de l’Havana a ampliar el nombre de llocs de feina privats a què es poden dedicar els seus ciutadans. El règim es continua reservant els dels sectors estratègics.
Amb la pandèmia asfixiant la seva fràgil economia i la mirada posada al veí del nord i el seu nou president, el demòcrata Joe Biden, Cuba va anunciar el 6 de febrer la liberalització de la majoria de les activitats econòmiques. Ha ampliat de 127 a 2.000 les feines privades que podran exercir els seus ciutadans, però l’Estat es continua reservant 124 llocs de feina de sectors estratègics com la salut, l’educació, les telecomunicacions, l’energia, la defensa o la premsa.
«No és una taula de salvació, és una mesura una mica a la desesperada», afirma Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob per a l’Amèrica Llatina, que remarca que perquè sigui efectiva i tingui un veritable impacte en la població també són necessaris canvis administratius i legals per agilitar la concessió de permisos. No obstant, Ayuso concedeix que, juntament amb la desaparició del peso convertible cubà des de l’1 de gener, és «un avenç en la bona direcció».
La liberalització ja estava prevista i suposa un pas més en el procés de reformes que va engegar Raúl Castro el 2007, però estava bloquejada. No obstant, la greu crisi econòmica que pateix l’illa com a conseqüència de la pandèmia, amb una reducció dràstica dels viatges i el turisme, les recents sancions nord-americanes i la falta d’accés al finançament internacional han forçat el Govern de Miguel Díaz-Canel a donar més aire a l’espai privat. El PIB de l’illa es va contraure un 11% el 2020 i alguns analistes comparen la situació actual amb la de l’anomenat període especial que va viure el país a principis dels 90 després del col·lapse de la Unió Soviètica.
Els principals beneficiaris de la reforma són negocis privats petits, treballadors per compte propi (els anomenats «cuentapropistas») i microempreses. «És una mesura que s’estava esperant des de fa temps i que permetrà expandir l’activitat privada, sobretot a professionals [...]. Amb sort, ajudarà que les coses en un futur puguin canviar de manera positiva», explica des de Cuba Raúl Relova, emprenedor i coordinador del Proyecto Vista Hermosa, que connecta la producció al camp amb els restaurants.
«Permetrà generar nous llocs de feina i altres formes d’ingressos per a les famílies», afegeix Pavel Vidal, professor associat de la Pontifícia Universitat Javeriana de Cali (Colòmbia) i expert en economia cubana. A l’actualitat, el sector privat dona feina a 600.000 persones (el 13% de la població activa), segons les dades oficials, tot i que a la pràctica el nombre és molt més gran. Aquests 600.000 són els que compten amb una llicència de «cuentapropista», però al seu torn fan servir més treballadors. Vidal destaca la necessitat que es defineixi «alguna cosa més àmplia, com un marc legal per a la petita i mitjana empresa». «És crucial que deixin créixer les empreses perquè aportin a la productivitat general de l’economia», recalca aquest professor.
L’arribada de Biden a la Casa Blanca coincideix amb l’anunci del gest econòmic. «Aquestes reformes són un senyal per a Biden i li permetran aconseguir recolzaments interns, vèncer resistències per justificar la possible dinamització de les relacions i una eventual sortida de Cuba de la llista de patrocinadors del terrorisme», remarca Ayuso. En una de les seves últimes decisions, Donald Trump va tornar a incloure el règim a l’esmentada llista després que Barack Obama el retirés el 2015. Aquesta mesura comporta traves al comerç i més sancions.
La relació amb els EUA
«El resultat (de les eleccions als EUA) es visualitza com a favorable per al futur de Cuba perquè depèn molt d’aquesta relació. Els treballadors privats es podran desenvolupar millor amb un canal més obert per poder accedir als béns que necessiten», afirma, per la seva banda, Relova, abans de destacar que la pandèmia farà que tot «sigui més difícil d’aplicar». No obstant, es mostra optimista i considera que el pitjor ja ha passat. I confia en un futur d’oportunitats amb l’arribada de la vacuna cubana. El país compta amb quatre projectes en marxa, el més avançat podria entrar en fase 3 al març.
n