Mor per Covid l’exgeneral de la Guàrdia Civil Rodríguez Galindo
> Va ordenar el segrest i l’assassinat dels presumptes etarres Lasa i Zabala quan estava al capdavant de la caserna d’Intxaurrondo
L’exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, amb un ampli historial en la lluita contra ETA i condemnat per la seva implicació en crims del GAL, va morir ahir als 81 anys per coronavirus, segons van informar fonts del seu entorn. Galindo va haver de ser ingressat a l’uci el passat 2 de febrer a l’agreujar-se l’afectació pulmonar que patia després de contagiar-se de coronavirus fa unes setmanes.
L’exgeneral es va fer càrrec el 1980 de la 513a Comandància de la Guàrdia Civil, amb seu a Intxaurrondo (Sant Sebastià). En els 15 anys que va passar al capdavant d’aquesta comandància, durant els denominats anys de plom d’ETA, van ser desarticulats al voltant de 90 comandos i detinguts més de 800 terroristes, fet que li va valer una prestigiosa reputació com a expert en la lluita antiterrorista i el va portar a ser nomenat general de l’institut armat el 1995.
L’abril del 2000, l’Audiència Nacional el va condemnar a 71 anys de presó pel segrest i assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala per guàrdies civils d’Intxaurrondo quan Galindo era el seu màxim responsable. Els jutges el van considerar culpable d’ordenar la seva captura i tortura i el seu posterior assassinat i desaparició. Els presumptes etarres van ser enterrats en una fossa a Busot (Alacant) i coberts amb calç viva. El 9 de maig, Galindo va ingressar a la presó, i un any després, el Tribunal Suprem va augmentar en quatre anys la pena de presó per considerar com a agreujant la seva condició de funcionari públic. El 2 d’abril del 2002, el que fos el general més premiat en la lluita contra ETA va perdre oficialment la seva condició de membre de la Guàrdia Civil.
Malaltia cardiovascular
El setembre del 2004, i després de ser-li denegada diverses vegades la concessió del tercer grau, Institucions Penitenciàries va permetre a Galindo que complís la seva condemna fora de la presó donada la greu malaltia cardiovascular que patia i la seva avançada edat. La Direcció General va decidir, no obstant, mantenir el segon grau de tractament a l’exgeneral, que l’1 d’octubre del 2004 va abandonar la presó d’Ocaña (Toledo). Al desembre va ser operat del cor, i el 5 de gener del 2005 el jutge central de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional José Luis Castro li va concedir finalment el tercer grau penitenciari.
L’Associació Pro Guàrdia Civil va traslladar ahir el seu condol per la mort de l’exgeneral recordant la seva lluita contra ETA.