La vida entre dos monstres

Entre la transitadíssima i sempre hostil Travessera de Dalt i l’avui irreconeixible parc Güell –habitualment pol d’atracció de milions de turistes– resisteix un barri, la Salut, que no es resigna a viure envoltat de cotxes i veient substituir les seves co

El passeig comença al 6 del carrer de Maignon, en la que durant 45 anys va ser la casa de Francisco, a qui van desnonar de manera irregular el febrer de l’any passat malgrat tenir un contracte de lloguer indefinit. El solar contigu, a la cantonada de Mare de Déu del Coll, deixa veure les entranyes de l’edifici, avui abandonat. Els dos terrenys, en els quals s’anuncia la promoció d’«11 vivendes exclusives» i què resisteix dreta, tot i que buida, la vella finca de Francisco, van ser comprats pel mateix fons amb la intenció d’aixecar apartaments de luxe a pocs metres de Lesseps i «al costat» del parc Güell (al costat, sobretot, si es mira des d’Israel, d’on són els inversors).

Els dos blocs de la cantonada van ser enderrocats –avui formen un sol solar–, però Francisco va plantar cara. Malgrat que el van acabar fent fora igual i tot i que el jutge va declarar nul el desnonament, no ha pogut tornar a casa seva perquè la propietat va tirar els sostres, però aquest octogenari veí de la Salut ha aconseguit, tot i que sigui de manera efímera, truncar els plans de la constructora. El consistori no va evitar el desnonament de Francisco ni, ara com ara, li ha trobat una vivenda social alternativa, però el seu cas sí que ha fet que denegués el permís de demolició de l’edifici.

Més alts, més cars

Davant el solar, ferida oberta, es reuneixen Mar, Roser i Luis, membres de l’associació de veïns del barri. No venen amb les mans buides. Van carregats de documentació. La Roser porta els projectes dels futurs edificis que s’aixecaran tant en aquest número 6 de Maignon –quan finalment la propietat aconsegueixi els permisos– com al 22 del mateix carrer. Tots dos notablement més alts que els edificis originals i dirigits a un altre tipus de veïns. Blocs amb unes dimensions que no només faran més ombrívol el barri impedint l’arribada dels raigs de sol, sinó també més car. La temuda gentrificació avança a passos de gegant, com mostren en el següent passeig aquests tres combatius veïns que, com Francisco, no es resignen.

On el cotxe encara és el rei

Parteixen de la casa de Francisco perquè precisament casos com el seu són els que s’amaguen rere aquests processos de substitució de la població (i perquè l’objectiu final és mantenir la cohesió social al barri, cuidant els seus veïns). Mentre pugen Maignon amunt, amb parada al 22 per mostrar el solar on ben aviat s’aixecarà, emparat per un PGM caduc (firmat el prehistòric 1976) que reivindiquen que tractin La Salut de la mateixa manera que estan tractant tants altres barris de la ciutat, la veïna Vila de Gràcia –«la nena mimada»–, sense anar més lluny. Que els treguin cotxes i els donin aire, el contrari del que està passant.

El museu que no va ser

«Ho estem perdent tot», prossegueixen al passar pel carrer de Repartidor, davant el lloc on durant dècades es va aixecar la guarderia Linus. Un edifici d’una planta amb un gran pati ple d’arbres en el qual es van criar diverses generacions de nens (quan es va acomiadar del barri, el juny del 2016, tenia 47 anys d’història). Ja no queda rastre de l’escola, on va anar el fill del Luis. Avui hi ha un bloc de pisos de luxe amb una façana dura on abans hi havia arbres. «La falta de protecció ha originat situacions com aquesta, i com moltes d’altres», assenyala la Roser mentre continuen avançant entre motos, infinites motos, mal aparcades a les voreres.

Un altre exemple de la gentrificació denunciada pel barri és la promoció que estan construint al carrer de la Mare de Déu de la Salut, al solar enganxat a la petita ermita que dona nom al barri, i que la lluita veïnal va aconseguir salvar del picot. Un edifici altíssim i de luxe enganxat a una ermita totalment descontextualitzada i trista. El somni dels veïns era convertir l’edifici avui inexistent que hi havia al costat de l’ermita en un museu dedicat a Pompeu Fabra, que va néixer en aquest mateix carrer, unes cases més enllà (en un edifici que avui tampoc existeix).

n