LA CARA B DE SANT VALENTÍ
cine van picar l'ham i van acudir al garatge. George Bugs Moran se'n va deslliurar pels pèls a l'arribar tard a la cita. En qualsevol cas, Capone no va poder ajustar comptes amb ell i Moran va morir de càncer el 1957 en una presó de Kansas. Tenia 63 anys. Aiello no va tenir tanta sort i va caure sota un tiroteig a càrrec de la banda de Capone el 23 d'octubre de 1930. Amb carinyo, al.
¿Què va ser dels traïdors de la banda de Capone que s'havien passat a l'enemic? Ho va filmar de forma superba Brian de Palma a Els intocables d'Eliot Ness, quan Robert De Niro bat sobre el cap d'un dels convidats al seu quarter general de Cicero, a pocs quilòmetres de la capital d'Illinois. John Scalise, Albert Anselmi i Joseph Giunta no van veure sortir el sol.
Per tractar-se d'una celebració la primera carta d'amor de la qual es va enviar des d'una presó, no li ha anat malament a un negoci que cada 14 de febrer mou milers de milions d'euros a tot el planeta. Hi ha constància documentada que en algun moment del 1415, Carles el Boig, nebot de Carles VI de França, va citar Sant Valentí en una carta d'amor remesa des de la Torre de Londres, on el Boig, duc d'Orleans, havia anat a parar després de caure en un foc creuat amb els borgonyons. Tenia 21 anys i als 14 s'havia casat amb Bonna d'Armagnac, d'11, a la qual s'adreça a la seva carta com «la meva molt dolça Sant Valentí». Tots dos van morir abans que Carles pogués veure la reacció de la seva estimada.
Carles va sortir de la presó, Capone hi va morir i el prota
carta d’amor citant Sant Valentí la va enviar Carles el Boig el 1415
gonista d'un altre Sant Valentí sagnant continua a la presó. 14 de febrer del 2013, Pretòria (Sud-àfrica). Participants: una model de 29 anys molt estimada al seu país i aficionada als realities, Reeva Steenkamp, i un atleta paralímpic de fama mundial que va gosar desafiar les autoritats internacionals i va aconseguir competir amb els grans fins i tot a costa de la derrota. El seu nom, Oscar Pistorius, de 27. Rossos, guapos, famosos, milionaris, Reeva i Oscar eren la parella de moda al seu país i a mig món, els Carles i Diana del primer any, Danny i Sandy, Ross i Rachel, John i Yoko, Mickey i Minnie.
Amant de les armes i de caràcter violent, passades les tres de la matinada d'aquell 14 de febrer Pistorius va disparar quatre trets contra la porta del lavabo on es trobava Reeva. Dos trets li van anar a parar a les extremitats, un al maluc i un altre al cap. «Vaig creure que era un lladre», va mentir als agents que van arribar al lloc del crim. Els investigadors van coincidir que es tractava d'un «crim passional» causat per la gelosia. Jutjat i condemnat, Pistorius corre ara al voltant del pati de la presó.
La matança mafiosa de 1929 és probablement la més coneguda, però no la més sagnant. Sacsejat per les matances en mans d'estudiants en instituts nordamericans, el país amb més nombre d'armes per habitant va assistir horroritzat a una nova matança en un centre de secundària el 14 de febrer del 2018. Orfe de pare i mare, problemàtic i expulsat de la mateixa escola on van ocórrer els fets, Nikolas Cruz, de 19 anys, es va presentar una tarda de Sant Valentí al seu antic institut de Parkland (Florida) armat amb un fusell automàtic i abundant munició. Psicòpata i supremacista, va arribar a l'escola en un Über, va entrar en un dels mòduls i va disparar l'alarma d'incendis. Mentre professors i alumnes abandonaven les aules, Cruz va començar a obrir foc de forma indiscriminada amb la seva AR15. Durant sis minuts, va disparar a tot el que es va creuar al seu camí, amb el resultat de 17 morts i altres tants ferits. Avui, Dia de Sant Valentí, Nikolas Cruz continua pendent de judici. Les úniques flors que encara es continuen dipositant a l'institut no tenen res a veure amb una celebració d'enamorats.
Sang i mort per Sant Valentí. Ni rams ni bombons ni joies. Si de cas un somriure. «Pots anar molt lluny amb un somriure», va dir Al Capone, que va afegir: «Pots anar molt més lluny amb un somriure i una pistola». La història ha convertit els assassins de Sant Valentí en tristament immortals.
HEntre el control i el risible, l'òrgan sexual femení ha tingut una problemàtica història en la qual avui abunden des de museus fins a comptes d'Instagram i tallers sexoafectius que desmunten mil.lenis de mites i tabús. Amb motiu de l'anomenat V-D, contribuïm a desenterrar un llegat encara en disputa.
Malgrat l'estigma de perfídia, vergonya i brutícia que encara avui planeja sobre la vagina, sembla ser que la història va començar d'una manera amistosa per a la sexualitat femenina. A les parets dels primers assentaments, així com a les figures i objectes primigenis, van proliferar vulves, sovint de dimensions exagerades (a la imatge, la primera trobada, de 35.000 anys), que els historiadors vinculen ara amb a/ la hipòtesi d’«un estat primordial de matriarcat» i b/ la certesa que «la sexualitat i la fertilitat femenines es consideraven sagrades», explica la divulgadora, politòloga i crítica cultural Naomi Wolf a Vagina. Una nova biografia de la sexualitat femenina. «La vulva era un element espiritual i existencial –diu Liv Strömquist a El fruto prohibido, el còmic que ha socialitzat amb descàrregues d'humor una nova generació de joves– i no se sentia cap a ella el pànic que es desenvoluparia més tard».
Per exemple, la vulva de la deessa sumèria Inanna –que copulava «en sagrat matrimoni» amb el déu-pastor Tammuz– era reverenciada, fa 5.000 anys, amb adjectius entusiastes –«màgica» «meravellosa»– i es considerava que d'ella emanava «saviesa». Fins i tot a moltes cultures –de la grega i l'egípcia a la celta, ensenyar el pubis es llegia com un gest «humorístic vigoritzant», explica Strömquist.
La cosa, no obstant, va començar a canviar amb la Grècia clàssica. Mentre Safo de Lesbos conjurava les primeres metàfores vibrants de la poètica occidental sobre l'excitació femenina, les dones van passar a ser considerades mers agents reproductors. I el metge Galeno, inspirat per l'esperit dels temps, va dir que la vagina era en realitat un penis al revés. Els grecs, a més, creien que l'úter era flotant i que el caràcter nerviós de les dones estava causat per aquesta tossuderia errant de la matriu. De fet, l'arrel d'histèria -hyster- prové de la paraula grega que significa úter.
iUn nou ordre també s'havia anat forjant a l'extrem sud-oriental del Mediterrani. Els hebreus van desenvolupar el monoteisme en un context en què «les religions entorn d’una deessa havien establert un sistema de sacerdotesses que, puntualment, copulaven amb els adeptes per portar a la comunitat