Els republicans salven per segona vegada Trump d’un ‘impeachment’
> 7 republicans s’uneixen als demòcrates però no obtenen la majoria de 67 vots necessaris per condemnar l’expresident per «incitació a la insurrecció»
La presidència de Donald Trump quedarà als llibres d’història per moltes coses, incloent la d’haver portat la democràcia dels Estats Units al caire de l’abisme, però una de les seves característiques definitòries i definitives serà la de la impunitat. Ahir, 38 dies després que una turba de seguidors seus assaltés el Capitoli i interrompés el procés de certificació de la victòria electoral legítima de Joe Biden que ell mai ha reconegut, l’expresident va ser absolt en el seu segon impeachment, en el qual s’enfrontava al càrrec d’«incitació a la insurrecció». Una majoria de 57 senadors van votar declarar-lo culpable, 50 demòcrates i set republicans, però no es va arribar a la majoria de dos terços (67 vots) necessaris per a la condemna.
Trump ja havia fet història com el primer president dues vegades sotmès al judici polític i el primer que afrontava el procés després d’haver deixat el càrrec. Des d’ahir és el primer que ha estat exonerat dues vegades, aquest cop en l’impeachment més ràpid, de només cinc dies. I tot i que la condemna de set republicans, incloent-ne dos que no es tornaran a presentar a les eleccions, va segellar la votació del procés més bipartidista de la història, el dels altres 43 conservadors ha fet evident el poder que Trump continua tenint al Partit Republicà: pel seu suport indestructible entre les bases i pel seu suport encara ferm entre molts altres dels 74 milions de nordamericans que el van votar.
Trump ha aconseguit l’absolució malgrat que, com han exposat des de dimarts els nou congressistes demòcrates que han actuat com a fiscals, estigui provat que va passar mesos agitant denúncies infundades i teories conspiradores sobre frau i robatori electoral. Està exonerat malgrat que estigui demostrat que fa anys que està fent picades d’ullet a la violència, les milícies, els supremacistes blancs i altres grups violents d’extrema dreta. I en un comunicat després de la votació va tornar a parlar de «caça de bruixes», malgrat que és evident que va arengar les masses que va convocar a Washington el dia 6 amb una crida a «lluitar com el dimoni».
Els comptes per a la condemna mai han sortit. De fet, el dia arrencava amb el líder conservador del Senat, Mitch McConnell, anunciant als seus companys de files que votaria per l’absolució. McConnell ho justificava per qüestions de forma, posant en dubte la constitucionalitat del judici una vegada Trump ja no és president. Obviava, això sí, que ell va frenar la possibilitat que comencés el judici quan el republicà encara era al Despatx Oval i ell controlava la Cambra alta. I obviava també que una majoria del Senat, incloent sis republicans, van ratificar que el judici ha sigut constitucional. La seva posició es va fer encara més xocant quan va oferir un dur discurs de condemna a Trump després de votar per absoldre’l.
Ahir va semblar, durant un parell d’hores, que la resolució d’aquest impeachment no seria tan expedita. En un moviment inesperat els fiscals demòcrates van obrir la sessió demanant citar com a testimoni la congressista republicana Jaime Herrera Beutler, que divendres a la nit va emetre un comunicat en què ratificava una conversa que va tenir amb Kevin McCarthy, líder de la minoria conservadora a la Cambra baixa, sobre una altra conversa que aquest va mantenir amb Trump el 6 de gener, segons la qual el president es va posar al
costat de la turba que assaltava el Capitoli. No era una informació nova però els fiscals van veure una oportunitat de tornar a remarcar les conflictives accions de Trump, fins i tot una vegada que va començar l’assalt i els congressistes i senadors i el seu vicepresident, Mike Pence, fugien de la violenta turba o buscaven un lloc segur.
Intent de testimonis
Sense consultar amb el lideratge demòcrata al Senat, els fiscals van plantejar citar la congressista i van aconseguir el recolzament de 55 senadors, incloent quatre dels republicans moderats i Lindsey Graham. I això va sumir momentàniament tot el procés en un pandimoni però va acabar sent un miratge la possibilitat d’allargar o aprofundir en l’impeachment, cosa que no era del gust de la defensa de Trump i de molts republicans però tampoc d’altres demòcrates ni de la Casa Blanca, ansiosa per aconseguir legislació, com el paquet d’ajuda per a la crisi de la Covid-19, o més confirmacions del seu gabinet.
Després de moments de desconcert i intenses negociacions, amb els republicans amenaçant de cridar «centenars» de testimonis, es va anunciar un acord per introduir a les proves de l’acusació el comunicat d’Herrera però descartant convocar-la. I a partir d’aquest moment va arribar el que s’esperava: els arguments finals, la votació i, altre cop, la sensació que Trump és, com sempre, Mr. Tefló.
El 2016, com a candidat, va dir: «Em podria parar enmig de la Cinquena Avinguda i disparar algú i no perdria votants». Exagerava però sabia del que parlava. Cinc anys després, els termes de la proposició han variat però encara s’apliquen. 57-43 Trump tenia raó.
El novaiorquès torna a fer història al ser el primer president dues vegades exonerat