El Barça goleja l’Alabès (5-1) abans de rebre el PSG a la Champions
La proximitat de la visita del PSG a la Champions va transformar l’alineació de Koeman, i un Barça que va barrejar present i futur va poder liquidar l’Alabès amb una golejada al tram final.
La futura absència de Lionel Messi quan es retiri es recordarà a les grans cites, però també a les petites, les més mundanes. En partits com el d’ahir, tràmits incòmodes abans d’una atractiva nit europea tot i que serà sense públic. Davant rivals com l’Alabès, als quals cal liquidar (5-1) per evitar que un mal resultat desfermi una via d’inseguretat i frustració.
Al Barça del demà, tant de bo d’un demà molt llunyà, es trobarà a faltar algú tan competitiu, tan eficaç, tan brillant, únic, mai conegut, que desencalla la pitjor de les obturacions i converteix en guanyador un equip humà que sense ell, segurament, s’emportaria més d’una patacada.
Enuig pel VAR
Avui, Messi segueix al Camp Nou i el Barça continua resolent partits, un rere l’altre. Amb les seves limitacions, amb la seva edat, però amb una esquerra demolidora, inigualable, i una capacitat per canalitzar el mal humor en competitivitat. Li van anul·lar un gol i 10 minuts després, va deixar anar una fuetada inapel·lable per sentenciar l’Alabès al primer temps. Va fallar una jugada clara i va tardar un minut a rescabalar-se per oficiar la golejada final. Com havia ideat Koeman, en la millor de les previsions, tot i que l’alleujament va arribar tard.
Va ser els gols del 10 una obra d’autor com totalment col·lectiva havia sigut el primer: una circulació de pilota que va durar més d’un minut i mig i en què van intervenir 10 jugadors (tots menys Ter Stegen) en un carrusel de 37 passades. Els dos últims a intervenir són dels que enyoraran Messi al Barça del futur: Ilaix i Trincão. El portuguès va decidir la victòria sobre el Betis i va seure a la taula de l’estrella imitant-lo (dos gols i un d’anul·lat) en un tiberi en què va intervenir fins i tot Junior.
Tres de les novetats de l’alineació. Fins i tot sent més important l’Alabès que el PSG, Koeman no va obrar en correspondència a les seves paraules. L’alineació va cantar. Ilaix Moriba només havia sigut titular a la Copa davant el Cornellà, i Trincão no havia aparegut mai a l’onze inicial de la Lliga. Tampoc De Jong havia començat de central des del primer minut i la rellevància de Junior és residual. El Barça va tan just de forces que, amb tantes rotacions, va haver de mantenir al camp el futbolista més valuós, l’únic que havia de preservar per dimarts.
Un pla esperat per tothom
El pla de partit pretenia encarrilar aviat el partit per gestionar després les substitucions, si podia ser la de Messi. Com així va passarr: la renda del 2-0 va deixar sense càstig el gol de Rioja. Coincidia amb què esperava l’Alabès. L’onze vitorià va jugar molt tancat darrere sense acular-se, amb la defensa avançada, una cosa que Abelardo va aprendre de la seva llarga estada com a central del Barça, una temporada al costat de Koeman (94-95). Això li va permetre tenir la pilota allunyada de la seva àrea i no estar tan lluny de la de Ter Stegen per trenar contraatacs. El joc blaugrana no es caracteritza per buscar la profunditat.
Tampoc va ser un recurs buscat ahir en absència d’Alba, el soci favorit de Messi, que gairebé no va mirar cap a l’esquerra, fins que va aparèixer el màgic Pedri. El canari es va fixar en Busquets, que va entreveure Griezmann, molt centrat, en l’única escapada que va intentar. El VAR va anul·lar la jugada amb una precisió mètrica que va fer embogir fins i tot Koeman. Era un gol anul·lat a Messi, que havia recollit el rebuig de Pacheco en el seu mà a mà amb Griezmann, i calent com estava el capità, ofès, va xutar la primera que va agafar la vertical de la porteria, saldant les pretensions de l’equip.
Abans del 2-0, Koeman ja s’havia tombat cap a la grada per avançar substitucions, però no
Pedri va aportar les passades i les idees que faltaven per desencallar el joc
més va apostar per la d’Umtiti per Busquets. No es va atrevir a més. El marcador deia una cosa i el futbol una altra: les sortides de l’Alabès portaven verí i darrere, en l’un contra un, els blaugrana són avui molt vulnerables. Lenglet i Umtiti defensaven el centre i cap dels dos travessa el seu millor moment.
El problema, no obstant, era al mig del camp, i la solució no va arribar fins que va aparèixer Pedri, que, com un prestidigitador, va donar les passades que faltaven a l’esquena de l’Alabès, devorat per Messi i Trincão.