Konstantin Txuitxenko MINISTRE DE JUSTÍCIA DE RÚSSIA
Els arrestats en les protestes per la detenció de l’activista Aleksei Navalni denuncien pèssimes condicions higièniques i menjar escàs, així com vistes judicials en pocs minuts i sense advocat defensor. Malgrat la mala experiència, els opositors excarcera
La repressió dels seguidors de Navalni deixa pocs dubtes sobre l’escàs respecte dels drets humans a Rússia: presons plenes i en pèssimes condicions i vistes judicials sense advocat defensor.
Les esperes són gèlides i tedioses davant el centre de detenció provisional d’immigrants a Sakharovo, a uns 65 quilòmetres a l’oest de Moscou. En un flanc lateral del complex, en una mena d’aparcament ocasional vigilat per una furgoneta de la policia, esperen moviments, durant hores, encongits als seus cotxes i amb el motor encès per protegir-se de temperatures de 12 graus sota zero, familiars i amics dels manifestants detinguts en les últimes protestes opositores. Alguns venen a portar als reclusos formatge, llonganissa i xocolata, alarmats per les informacions que circulen als mitjans independents sobre l’es-càs menjar i les condicions de vida a la presó; d’altres hi acudeixen a recollir presos que complien la seva pena i que havien de ser excarcerats.
Somrient i sense traumes aparents, emergeix per la contraporta Mikhaïl Eremin, de 32 anys. Surt acompanyat de l’Olga, amb els cabells tenyits de vermell, que prefereix no revelar el seu cognom ni deixar-se fotografiar. Van ser detinguts durant la protesta del 31 de gener i condemnats a vuit dies d’arrest. Una mala experiència que no sembla haver-los dissuadit de la idea de continuar manifestant-se en futures convocatòries.
«Jo vaig tenir sort i compartia la cel·la amb 10 persones, que era el màxim permès, però en d’altres hi havia dues vegades més presos que llits», explica Eremin. «Els lavabos i la falta d’higiene ha sigut el pitjor. Les latrines estaven obertes a la resta de l’estada i fèiem les nostres necessitats a la vista de tots», explica sobre el seu captiveri. «A la nostra cel·la hi havia una enginyera que va aconseguir cobrir el racó del bany i donar-nos una mica d’intimitat», continua l’Olga.
Vuit hores d’espera al bus
Segons aquesta noia d’uns vint anys de vestimenta moderna i aspecte intel·lectual, l’aglomeració va ser especialment acusada en les primeres hores de detenció, abans que als mitjans independents russos apareguessin les primeres informacions d’aglomeració a les presons i fessin acte de presència activistes de drets humans. Recorda la primera nit que va passar en aquest lloc com especialment dura. «Hi vam arribar sobre la mitjanit i ens van deixar a l’autobús vuit hores, fins al matí següent. Per afrontar el fred, el conductor encenia a estones el motor perquè funcionés la calefacció, però deia que no podia fer-ho tot el temps perquè ens hauríem quedat sense gasolina», recorda.
A la pregunta sobre si pensa continuar sortint al carrer en les pròximes protestes que pugui convocar el bloguer Aleksei Navalni o el seu entorn, no ho dubta un instant: «¡Per descomptat! El que han fet amb nosaltres és totalment injust. En la denúncia d’una de les meves companyes detingudes, estaven incloses les dades personals d’una altra persona; es va empresonar la persona equivocada».
La sobrecàrrega als tribunals i els judicis exprés en què els magistrats dicten sentències de presó en pocs minuts són precisament algunes de les principals crítiques dels opositors que van sent alliberats. És el cas de Dmitri Medíntsev, de 28 anys, que després de passar un dia sencer sense poder dormir en una comissaria del nord de Moscou va ser finalment presentat al jutjat del districte l’1 de febrer. «El meu judici va durar menys de tres quarts d’hora, i em vaig defensar jo mateix. No tenia sentit requerir la presència d’un defensor: hi havia un advocat d’ofici per a cada 20 detinguts; el tinguessis o no, la sentència ja estava dictada. Tots els que érem allà vam rebre la mateixa pena: set dies d’arrest administratiu», explica. Reclòs també al centre de Sakharovo, relata que, per ell, el principal problema va ser l’escassetat d’aigua potable, sobretot, els primers dies. «Havíem de beure de les aixetes i tot estava molt brut», rememora. A la capital russa i els seus voltants, l’aigua d’ús domèstic és de molt baixa qualitat i la majoria prefereix consumir aigua embotellada.
Natalia Morozova, de 34 anys, està inquieta davant el que pugui succeir en el futur amb el seu marit, Vitali Razorenov, de 31 anys, a qui acaba de visitar a la presó i li ha portat «una bossa amb menjar i llibres». Afirma que el seu cònjuge ni tan sols participava en la manifestació, que va ser arrestat «per atzar, al sortir del metro». Però ara tem les conseqüències de la condemna, incloent-hi la possibilitat de perdre la feina. «El seu cap ha dit que el manté al lloc, tot i que no li pagarà els dies d’absència. No acabo de fiar-me’n, depenem de la seva bona voluntat i hi ha centenars de casos de detinguts que no recuperen la feina», explica.
Violència dels guàrdies
Durant l’intercanvi carcerari, Razorenov li ha explicat que els agents es mostren especialment agressius quan registren les habitacions a la recerca dels mòbils que poguessin mantenir en el seu poder els presos. Gràcies a aquests moderns artefactes, les imatges de cel·les superpoblades, brutes latrines i aglomeració han pogut sortir a l’exterior i ser difoses a internet, i han motivat la reacció dels activistes de drets humans. «El meu marit em va explicar que, en una cel·la contigua, els agents van entrar entre crits, buscant telèfons i colpejant els presos. En senyal de protesta, els reclusos van començar a fer soroll, colpejant portes i parets».
«El que han fet amb nosaltres és totalment injust», clama una noia al sortir de la presó