Juno Temple ACTRIU
La plataforma Starzplay estrena avui aquesta creació de la polifacètica artista Sophia Al-Maria, en què adapta el volum de contes eròtics ‘Pajaritos’, d’Anaïs Nin. Parlem amb l’actriu protagonista de la sèrie.
La intèrpret protagonitza Little birds, sèrie creada per Sophia AlMaria inspirada en els relats eròtics d’Anaïs Nin. Una producció eròtica, més enllà de les habituals escenes de sexe a les sèries.
El sexe i les escenes de nus són habituals a les sèries. Però són una mica més rares les sèries que se serveixen del desig carnal no només per despertar l’espectador, sinó també per investigar els misteris de l’excitació sexual i per què el que a uns els dispara la libido a d’altres els deixa freds. Hi ha, en fi, moltes sèries amb sexe, però poques sèries sobre sexe, encara que sigui una cosa tan present a les nostres vides reals i imaginades.
Per això Little birds (Starzplay, s’estrena avui), el relat d’un viatge de descobriment i autoconeixement sexual, és tota una raresa. La polifacètica artista Sophia AlMaria se serveix dels contes del llibre Pajaritos d’Anaïs Nin –o més ben dit, d’alguns elements que recombina a plaer en un únic relat més extens i tangible– per explorar el camí d’alliberament eròtic de Lucy Savage, una rica hereva novaiorquesa a qui el seu promès rep a Tànger amb menys passió de la volguda. És el Tànger (filmat a Tarifa) del 1955: una ciutat amb el seu propi camí d’alliberament, en el seu cas de l’opressió colonialista.
Sexi i eròtic
Figura emblemàtica de l’avantguarda literària parisenca, Nin va passar a la llegenda pels seus intensos diaris i potser, sobretot, per la ficció eròtica que va escriure per encàrrec per a un client anònim. Contes escrits als anys 40, però no publicats fins a dècades després a les compilacions pòstumes Delta de Venus (1977) i
Pajaritos (1979). La primera va ser adaptada per Zalman King, rei del softcore d’autor, en una pel·lícula de 1995. La segona ressorgeix ara en forma de minisèrie de sis episodis.
La seva protagonista és Juno Temple, una actriu d’inquietud constant, revelació absoluta fa una dècada de Killer Joe, la història de sexe, assassinat i pollastre fregit dirigida per William Friedkin a partir d’una obra teatral matadora de Tracy Letts. Temple recorda a la perfecció què va sentir quan va llegir Pajaritos als 17 anys: «Anava en avió i, bé, va ser com... Em va pujar la temperatura», confessa entre rialles. «Certs moments grotescos se m’escapaven. Però considero que, simplement, t’havies de deixar portar i explorar tots els tipus de suor que et presenta. Aquells moments en què el cos et domina i el teu cervell ja no té el control. Allò sexi és qüestió del cap. L’erotisme és cosa del cos, crec».
A Temple li venia de gust retrobar-se amb «una vella amiga», com descriu Nin, i més encara si era de la mà de dones que «saben entendre la seva escriptura». El nucli de l’equip creatiu és femení: crea i escriu Sophia Al-Maria; dirigeix Stacie Passon, fa poc autora de l’adaptació al cine d’un altre clàssic literari:
Sempre hem viscut al castell, de Shirley Jackson. «Estar envoltada de dones era, sens dubte, un valor afegit. Homes i dones experimenten l’erotisme de forma diferent, perquè tenim una anatomia diferent, bàsicament». ¿Hauria dubtat d’acceptar el projecte si hagués tingut homes al capdavant? «La veritat és que no ho sé. És una pregunta difícil. Però sé que amb Stacie em podria alliberar de forma més còmoda».
La nostra entrevistada no és cap debutant, sigui com sigui, en l’àmbit de les escenes més ín-times i vulnerables. Acabada
La directora Stacie Passon completa el triangle creatiu femení
d’entrar en la vintena, va acceptar un paper bastant complicat amb un director també complicat de portar: William Friedkin, autor de The French connection i L’exorcista, entre altres viscerals obres mestres. «Recordo llegir el guió [Killer Joe] i notar com si em clavessin una puntada de peu a l’estómac. Pensar en aquesta pel·lícula era com tenir la regla: sabia que ho volia, però també sabia que faria mal. Sempre estaré agraïda a Billy per haver cregut en mi».
A Killer Joe, Temple havia de protagonitzar un nu integral i just després compartir una escena de sexe amb un home molt més gran (dues dècades) i molt més vestit que ella. «Matthew McConaughey va ser encantador», assegura. «Va parlar molt amb mi sobre l’escena. Encara avui considero important discutir amb els meus companys què està bé i què no; com avançarem per arribar a conquistar l’escena. Una vegada això està clar, una escena de sexe pot ser disfrutable. Al cap i a la fi, generalment tot consisteix a compartir moments íntims amb un home o una dona molt guapos».
Del rodatge de Little birds, Temple es quedarà amb els moments íntims, però també amb les estones de diversió amb Rossy de Palma, esplèndida a la sèrie com a comtessa Mandrax, reina social de la colònia. «Rossy és una llegenda. M’hauria agradat passar encara més temps amb ella, però no feia més que anar i venir. ¡És una dona molt ocupada!».