El Periódico - Català

LA CARA B DE SANT VALENTÍ Quan Cupido dispara bales

La festa dels enamorats també s’explica per grans tragèdies, com la matança del Dia de Sant Valentí ordenada per Al Capone el 1929 o l’assassinat d’una model en mans del seu nòvio, l’atleta Oscar Pistorius, el 2013.

- PER JORGE FAURÓ

Ales 10.30 del matí del 14 de febrer de 1929, una banda de mafiosos a sou d'Al Capone i dirigits per Jack Machine Gun McGurn, va aconseguir que set membres del clan mafiós de Bugs Moran, a qui Capone havia declarat la guerra pel milionari negoci de l'alcohol en plena llei seca nord-americana, es reunissin en un garatge de North Clark Street, a Chicago. Al cap d'uns minuts, dos homes uniformats de policia a bord d'un cotxe robat van irrompre al garatge i els van ordenar col·locar-se de cara a la paret amb les mans al clatell. Als falsos agents se'ls van afegir dos homes més. En menys del que es tarda a beure un glop de bourbon de contraban, dues escopetes i dues metrallete­s Thomson van començar a escopir projectils fins a convertir el terra del local en una alfombra vermella teixida amb trossos de carn, cervells escampats i la sang a borbolls dels set membres de la banda de North Side. Els homes d'Al Capone van abandonar el garatge, van pujar a un cotxe i es van perdre entre els vaporosos carrers de Chicago. Entre les restes humanes desfigurad­es per les bales es van trobar 70 casquets i cap targeta pel Dia de Sant Valentí. Aquell matí, Cupido havia canviat les fletxes per munició del calibre 45.

Entre capses vermelles de bombons, rams de flors, declaracio­ns d'amor, destrempad­es i claus del segle, el dia dels enamorats atresora també una llegenda negra i sagnant, des de la matança de Chicago a l'assassinat de la model Reeva Steenkamp en mans de l'atleta sud-africà Oscar Pistorius o la mort al metro de Columbine (Colorado, EUA) de dos adolescent­s enamorats cosits a trets per un autor desconegut un any després de la famosa matança de l'institut. L'últim episodi, el més tràgic, va tornar a tenir com a escenari una altra escola de secundària dels EUA, el Marjory Stoneman Douglas, a Parkland, 80 quilòmetre­s al nord de Miami. Un estudiant de 19 anys, Nikolas Cruz, armat amb un fusell automàtic AR-15, va acabar amb la vida de 17 persones un 14 de febrer del 2018.

Efluvis d’alcohol il·legal

Tornem a Chicago. A finals de la dècada de 1920, a les portes de la Gran Depressió, el negoci era un altre i es coïa entre efluvis d'alcohol il·legal. A les ordres de Johnny Torrio, Alphonso Gabriel Capone,

Cara Tallada, va abandonar el seu Brooklyn natal entre 1919 i 1921 – la data no està clara– per refugiarse a Chicago després de cometre dos assassinat­s a Nova York i quan estaven a punt d'atribuir-n'hi un tercer. A força de cobrir l'esquena de Torrio, Scarface va anar pujant llocs en l'escalafó de la banda de Torrio i d'un il·lustre mafiós calabrès assentat a Illinois de nom James Big Jim Colosimo. El 1920, tot just imposar-se la llei seca, Torrio es va desfer de Colosimo, cap visible d'un imperi de bordells però contrari a fer contraban amb begudes d'elevat octanatge. Mort el de Calàbria, Torrio es va convertir en capo del conegut com a Chicago Outfit i Capone, en el seu segon. Amb la ciutat repartida entre l'Outfit i la banda del North Side,

es va arribar a una treva provisiona­l que es va truncar amb l'intent d'assassinat de Torrio pels del Nord. Era el 1925. Un dels tres pistolers que van intentar acabar amb la seva vida es deia Bugs Moran, a qui se li va encasqueta­r l'arma quan estava a punt de donar el cop de gràcia al cap de la família rival. Torrio va acabar recuperant-se, però segur de no sobreviure a cap altre atac, va tornar a Itàlia i va deixar el negoci en mans del gàngster més famós de la història. Per Capone només era qüestió d'esperar.

Entre 1926 i 1929 es desencaden­a una brutal guerra entre clans mafiosos que inclou diversos intents d'assassinat contra Al Capone, incloses un parell d'escaramuss­es del sicilià John Aiello. De tots en va sortir indemne. Però si alguna cosa caracterit­za la màfia italiana és la paciència. En vigílies d'aquell Dia de Sant Valentí de 1929, quatre anys després que Bugs Moran apuntés la seva arma al cap del llavors cap de Capone, la banda de Moran rep la xivatada que als voltants d'un garatge de North Clarke Street estava prevista l'arribada d'un important carregamen­t d'alcohol il·legal. Era una trampa. Capone s'havia assegurat la coartada volant a Florida, però hi va deixar a càrrec els seus homes, amb Jack Machine

Gun McGurn al capdavant de l'operació. La intenció era doble i aliena per complet al romanticis­me de la data: acabar amb Moran i saldar comptes amb membres de l'Outfit que feia temps que coquetejav­en amb l'enemic. Sense flors ni capses de bombons, els qui estaven a punt de convertir-se en víctimes d'una de les matances de gàngsters més immortalit­zades pel

 ??  ?? OSCAR PISTORIUS. L’atleta sud-africà amb la seva nòvia, Reeva Steenkamp, a qui va assassinar el dia dels enamorats del 2013. REUTERS
OSCAR PISTORIUS. L’atleta sud-africà amb la seva nòvia, Reeva Steenkamp, a qui va assassinar el dia dels enamorats del 2013. REUTERS
 ??  ??
 ??  ?? GETTY IMAGES MATANÇA DE SANT VALENTÍ. Imatge de la matança ordenada per Al Capone el 14 de febrer de 1929. A dalt, Robert De Niro en el paper del gàngster a ‘Els intocables d’Eliot Ness’.
GETTY IMAGES MATANÇA DE SANT VALENTÍ. Imatge de la matança ordenada per Al Capone el 14 de febrer de 1929. A dalt, Robert De Niro en el paper del gàngster a ‘Els intocables d’Eliot Ness’.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain