La fiscalia recorre la semillibertat dels presos de l’1-O
> Els jutges de vigilància penitenciària decidiran ara si suspenen la mesura
Només un dia després de les eleccions catalanes, la fiscalia va presentar ahir un recurs contra la decisió de la Generalitat d’atorgar el tercer grau penitenciari o de semillibertat (només van a dormir a la presó i els caps de setmana poden pernoctar a casa) als nou dirigents independentistes condemnats pel procés. Ara són els jutges de vigilància penitenciària els qui decidiran si suspendre cautelarment aquesta mesura, tal com demana expressament el ministeri públic, i ordenar el reingrés a la presó d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi
Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
El fiscal considera que la concessió del tercer grau penitenciari continua sent prematura per les penes imposades i la part «poc significativa» del seu compliment, alhora que al·ludeix a la «gravetat» del delicte comès, com és el de sedició, el seu no reconeixement per part dels dirigents independentistes i la voluntat d’alguns d’ells de «tornar a fer-ho». Al seu entendre, no s’ha produït «cap circumstància diferent» respecte a la primera vegada que la Generalitat va atorgar la semillibertat als presos, el juliol del 2020, decisió que va ser revocada pel Tribunal Suprem,
recalca, «fa tan sols 40 dies» (al desembre).
El recurs remarca que el programa de tractament per als polítics empresonats «ha de tenir per objecte» ensenyar «a respectar la llei, que només es pot aconseguir el que es desitja utilitzant els mecanismes legalment establerts en la normativa que regeix el nostre Estat social i democràtic de dret». De manera, afegeix, que «un Govern autonòmic no pot transformar l’estructura de l’Estat i plasmar-ho en un text legal fora dels cursos jurídics de reforma». Aclareix que els presos independentistes no estan condemnats «per voler transformar l’estructura de l’Estat, fi totalment legítim i respectable, sinó per voler fer-ho fora dels cursos legalment». La seva conducta, concreta, va ser «molt greu, no només en termes jurídics, sinó en termes de repercussió social i institucional», ja que «el perjudici causat ho ha sigut a l’estructura» de l’Estat, així com a la Constitució, «havent-se volgut vulnerar la unitat territorial.
«Degoteig mesurat»
La fiscalia qualifica de «degoteig cronològicament mesurat» les decisions carceràries de la Generalitat sobre els líders sobiranistes i qüestiona l’aplicació de la semillibertat «a tots ells sense excepció». Segons la seva opinió, la política penitenciària del Govern està dirigida «directament a l’objectiu d’alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu efectiu compliment».
Hores abans que comencés la campanya electoral, el dia 28 de gener, la Generalitat va tornar a concedir el tercer grau que el Tribunal Suprem havia revocat el 4 de desembre.
n