Menys que semblen més

Si en alguna cosa van coincidir totes les forces independentistes en les seves anàlisis de la nit electoral, va ser que la suma de totes arribava al seu anhelat 50% dels vots. Un percentatge que per a algunes formacions avalaria prémer l’accelerador del procés, tot i que unes i altres discrepen sobre la direcció i la velocitat. «Tenim legitimitat per fer la independència», va proclamar de seguida l’ANC. La fita per si mateix és certa: ERC, JxCat, CUP i PDECat sumen el 50,77% dels sufragis emesos aquest 14 de febrer i, a més, augmenten la seva distància respecte al bloc constitucionalista, que aglutina el 40% de les paperetes.

La suma de JxCat i ERC a les europees del 2019 va arribar al 49,7%, però el mateix dia, a les municipals, les forces secessionistes (Junts, Esquerra, CUP i Primàries) van sumar el 46,1% de les paperetes. Sis mesos després, a les generals, el percentatge havia baixat al 42,4%. No obstant, es confirma de nou la tendència de les últimes convocatòries electorals: l’independentisme aconsegueix guanyar a les urnes, però no creix en adeptes. De fet, en aquestes eleccions n’ha perdut bastants, degut, en gran manera, a l’enfonsament de la participació.

Per sota de l’1-O

En números absoluts, les quatre formacions secessionistes van sumar 1.435.876 vots, el seu pitjor registre en unes autonòmiques. Respecte a les anteriors, suposa un retrocés d’unes 643.000 paperetes. Però no només van rebaixar la cota en uns comicis catalans. A les europees del 2019 hi va haver 1.720.550 sufragis secessionistes; a les generals del novembre (l’anterior cita amb les urnes), 1.642.063; i a les municipals, 1.583.469. Són registres similars als que ha anat obtenint en cada convocatòria un independentisme que va anotar la seva millor marca a les últimes autonòmiques del 2017: 2.079.764 vots. I en el referèndum de l’1-O, els sis van ser 2.020.144.

Generals 20-D 2015 Generals 26-J 2016 Generals 28-A 2019

Autonòmiques 25-N 2012 Autonòmiques 27-S 2015 Autonòmiques 21-D 2017

Municipals 24-M 2015 Municipals 26-M 2019

Europees 25-M 2014 Europees 26-M 2019

Barcelona

L’Hospitalet de Llob.

Terrassa

Badalona

Sabadell

Lleida

Tarragona

Mataró

Sta. Coloma de Gram.

Reus

Girona

Sant Cugat del Vall.

Cornellà de Llobregat

Sant Boi de Llobregat.

Rubí

I sobre cens electoral, el percentatge de vot secessionista es va ressentir amb cada embat del procés. El suport a la secessió de Catalunya va atraure en els comicis autonòmics del 2017 el 37,4% del cens. En aquestes eleccions, va retrocedir ni més ni menys que fins al 25,5%. També van descendir els partits no secessionistes, que van sumar 1,12 milions de vots –uns 800.000 menys que el 2017– i 53 escons, quatre menys que en els últims comicis i només un més que en els del 2015.

Els partits contraris a la independència de Catalunya han obtingut més de la meitat dels vots a 11 de les 15 ciutats amb més habitants de Catalunya, que aglutinen entre totes més de 3,6 milions de persones. En aquestes localitats la participació s’ha esfondrat de mitjana en més de 30 punts, 4,5 més que en el conjunt de Catalunya.

El sí frega el 50% a BCN

Girona, Lleida, Sant Cugat del Vallès i Reus van ser les tres localitats més poblades on el bloc del sí es va imposar als contraris a la independència. A punt van estar també d’aconseguir-ho a la ciutat de Barcelona, ja que van vorejar el 50% dels vots. En canvi, es van quedar molt lluny en municipis de la seva conurbació com l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Pel que fa a la participació, la localitat que menys va notar la caiguda de votants va ser Sant Cugat del Vallès, on només va baixar un 20%. La segueixen Barcelona, amb un descens del 24,5%, i Girona, amb un 25% menys de votants. En canvi, a Badalona la caiguda va arribar al 34,31% menys d’afluència a les urnes; a Santa Coloma de Gramenet va ser del 34,2% i a l’Hospitalet, de més del 31%.

A Sant Martí d’Albars, a la comarca del Lluçanès, els partits independentistes han aconseguit sumar el 97,1% dels vots, el percentatge més alt en el bloc dels partidaris de la secessió. En el costat oposat, Badia del Vallès es va erigir com el nucli amb menys recolzaments a les formacions independentistes, ja que aquestes només van captar el 18,89% dels sufragis.

n