Per un Govern sòlid i cohesionat
Com era previsible, el resultat de les eleccions autonòmiques obliga els partits catalans a buscar pactes de govern a partir de tres fets irrefutables que sorgeixen de les urnes: el PSC va guanyar les eleccions en vots i va empatar en escons amb ERC, el bloc independentista (els republicans, Junts i la CUP) torna a tenir majoria absoluta i el partit de Pere Aragonès compta amb la clau per formar majories de diferent signe, siguin de govern o no.
Tant Aragonès com Salvador Illa han anunciat que es presentaran a la investidura, tot i que les possibilitats dels socialistes d’aconseguir una majoria parlamentària depenen d’una ERC que continua deixant clar que no vol pactar-hi. Els republicans, el partit amb les possibilitats més realistes de formar Govern, s’inclinen per un Govern amb Junts, Comuns i la CUP, tot i que els vetos creuats de les diferents formacions auguren una de difícil i llarga negociació. La voluntat dels republicans de comptar amb els comuns és una novetat en el monolític escenari polític català.
Avui és necessari que les formacions polítiques entenguin que a Catalunya no li convé reeditar un Govern tan inestable com el que va presidir primer Quim Torra i després el mateix Aragonès a mig gas en un altre dels malabarismes legals tan característics del procés. Més enllà del color dels partits, els elements que formin el tapís del Consell Executiu han de ser més forts que els que hem vist en el passat. L’experiència mostra que per tenir un Govern cohesionat no n’hi ha prou que els partits comparteixin bloc i tinguin majoria. Les ferides i les cicatrius que la legislatura passada va deixar en els socis no poden ser l’herència sobre la qual es construeixi un nou Executiu. Per aquesta raó, que o bé el Govern o bé la majoria que el sustenta siguin el més transversals possible donaria a l’Executiu una base molt necessària davant els reptes que té al davant.
Perquè cal no enganyar-se: el fet que votar en plena pandèmia hagi silenciat en gran manera el debat polític no implica que els reptes no siguin seriosos. D’entrada, per descomptat, hi ha la gestió de la pandèmia. Però mentre es forma Govern, Catalunya ha d’estar molt pendent de com es reparteixen els fons europeus. Catalunya no pot perdre oportunitats perquè la seva economia mantingui la competitivitat gràcies als fons. Els temps no estan ni de bon tros per perdre pistonada.
I a sobre de la taula hi ha una oportunitat que els partits no han de perdre: la del diàleg. La societat catalana ha votat de forma clara per la negociació política. Les eleccions les ha guanyat el PSC, i ERC és la formació amb possibilitats realistes d’arribar a la presidència. Els dos partits creuen en la negociació per resoldre el conflicte català. La del diàleg és una bandera que els qui aspirin a governar haurien d’agafar amb força com més aviat millor.
A Catalunya no li convé reeditar un Executiu inestable que només tingui en comú que els socis formaven part del mateix bloc amb majoria
n