Dues possibilitats de Govern
La voluntat popular que cal respectar és un Executiu d’esquerres, que suma més vots
El resultat electoral a Catalunya ha significat diversos canvis importants en la correlació de forces polítiques i ha obert un escenari que semblava tancat amb pany i clau. Alhora ha generat dues novetats indesitjables.
La primera, s’ha batut el record de l’abstenció superant el pitjor índex de participació de l’any 1992, llavors el 54,9% i ara el 53,6%. És a dir, gairebé la meitat de persones amb dret a vot no l’han exercit i, com passa sempre, l’abstenció es dispara a les zones més humils i la participació creix als territoris més rics. A Sarrià-Sant Gervasi ha votat el 68,4% i a Nou Barris el 46,06%, a Sant Cugat el 67,9% i a Sant Adrià el 40,6%. És obvi que la por a la pandèmia, la pluja i el creixent cansament de la gent en relació amb el desgovern i la incapacitat dels polítics per resoldre els seus problemes han jugat un bon paper en aquests resultats. Recordem que a les dues darreres eleccions autonòmiques es va arribar gairebé al 75% i al 80% respectivament.
La segona, la ultradreta ha entrat amb empenta a totes les circumscripcions i ha esdevingut la quarta força política. La resta de partits haurien d’analitzar amb cura els vots que ha obtingut i on per tal de dissenyar i acordar com disminuir el seu impacte i reduir el seu creixement.
Pel que fa als canvis, cal destacar la victòria en vots del PSC, 642.224, que, a més i per primera vegada, iguala en escons, 33, ERC, segon partit amb 596.231 vots. ERC assoleix el primer lloc entre els independentistes amb un escó i 34.238 vots més que Junts. Cs es desploma i passa de ser el primer partit amb 36 escons a una xifra sorprenent de 6 amb una pèrdua de 954.317 vots. Els comuns, 8 escons, i la CUP, 9, es mouen a la vora del set per cent de vots, amb un lleuger avantatge per part dels comuns però amb menys escons, degut a la llei electoral que prima les circumscripcions de Lleida i Girona per sobre de Barcelona i l’àrea metropolitana. El PP perd un escó i no arriba ni al 4% dels vots.
La presentació d’Illa com a candidat del PSC va provocar una alteració tan gran que fins i tot el govern de JxCat i ERC va intentar retardar les eleccions amb l’excusa del virus, va insinuar una possible il·legitimitat i va estimular la renúncia a formar part de les meses. Si fins a la seva presentació l’únic dubte es basava en quina força encapçalaria l’independentisme, després les enquestes ja asseguraven que guanyaria ERC.
Ara, amb les dades a la mà, hi ha dues possibles majories, una que prioritzi el vot d’esquerres, PSC+ERC+ECP, i l’altra que repeteixi el vot independentista, ERC+Junts+CUP. El resultat en escons és el mateix, 74, però en vots guanya l’esquerra amb 84.992 vots. A més, si sumem les pèrdues en vots de tots els
Res insinua que les relacions entre ERC i Junts hagin de millorar, excepte l’afany de poder
partits, excepte el PSC que en guanya més de quaranta mil, veurem que la suma dels independentistes significa una disminució de 734.133 vots mentre que la suma de les esquerres només ha baixat en 174.449 vots.
Queda, doncs, clar que ERC ha de decidir si vol reiterar una coalició que no ha governat i que li tornarà a condicionar qualsevol acord polític i social. Les relacions entre ERC i Junts, des del gener del 2019 han generat sorpresa, confusió, indignació i desengany i res insinua que hagin de millorar excepte l’afany de poder. També hi ha la incògnita de si la CUP anteposarà la independència a la política socioeconòmica i mediambiental, ja que ECP ha afirmat que no li donarà suport. L’altra decisió és si vol que la primera lletra del nom del seu partit, esquerra, esdevingui, sense feblesa, l’eix fonamental de la nova legislatura. No ha estat així en els seus darrers governs i la situació social, sanitària, econòmica i ecològica de Catalunya no es poden permetre allargar la indefinició i enfonsar-se en un abisme de complicadíssima sortida.
Un govern d’esquerres que supera en vots un govern independentista és la voluntat popular que caldria respectar, deixant de costat els falsos cordons sanitaris que s’han sentit en plena campanya i que la realitat contradiu en l’àmbit municipal, estatal i europeu.
Si una d’aquestes dues possibilitats no prospera, hom pot pensar en governs amb minoria, d’un o altre signe, i suports parlamentaris diversos, però la debilitat d’un govern sense majories estables no és ara aconsellable. També hi ha la repetició electoral com a darrera opció, però aquesta és la menys recomanable . És hora de dialogar, pactar i governar.
Pn