El paper d’Unides Podem al Govern

Després de publicar a les xarxes socials un text titulat Errors de l’esquerra em van ploure crítiques d’antics camarades de lluita, dels de 1969. Amb alguns d’ells vaig conviure a Carabanchel, i això em va fer més mal encara per ser crítiques que venen de persones conegudes de diferents tendències d’esquerres. Des de la dreta és normal, i de les files del PSOE també, al ser una esquerra edulcorada en molts casos.

Però les dels que van militar en partits perseguits durant la dictadura, o els més joves que militen en aquests mateixos partits en l’actualitat, no les comprenc. El més important en què fallen aquests crítics exacerbats és en la tàctica (conjunt de mitjans que es fan servir per aconseguir un resultat). Tenen una preparació envejable, coneixen molt bé els textos marxistes però, des del meu punt de vista, no han assimilat en la seva envergadura l’obra de Lenin La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme. Ja ho explica Pablo Iglesias al seu llibre Disputar la democracia. Puc creure en la seva lleialtat cap al comunisme, però ells no valoren prou el treball d’Unides Podem estant en minoria al Govern. El seu treball en aquests moments comença millorant les butxaques de la ciutadania, amb mesures com el salari mínim professional, ertos, derogació de treballs precaris... Critiquen que són escasses i no conformes als idearis revolucionaris de principis del segle XX que ells pregonen. I critiquen sense veure que Unides Podem no té la intenció de detenir-se en «assumptes domèstics» amb supòsits progressistes, prou en té amb «torejar els toros» de la dreta i afins.